Espanya va perdre Gibraltar al 1713, arran de la Guerra de Successió. Podríem dir, amb un traç molt gruixut, que els anglesos van trair i abandonar els catalans a la seva sort a canvi de Menorca i Gibraltar.
Com deuen haver observat, cada cop que el govern espanyol és en mans del PP retorna la cantarella aquella del Gibraltar espanyol. No dic jo que sigui cosa només del Ministeri d'Afers Exteriors, que d'entonar la cançoneta ja se n'ocupen els de sempre, però el cas és que de tant sentir-la, a mi també m'han convençut.
Sí. Ara m'he tornat favorable a la restitució. Gibraltar espanyol, caram! Però, ja posats, el govern d'Espanya i els seus corifeus podrien posar el mateix interès en el retorn d'un altre territori. Sí, home: aquell que van cedir amb traïdoria en el Tractat dels Pirineus (1659). No els sona? Va ser una operació en la qual la corona de Castella, i sense que les Corts Catalanes en fossin informades, cedia a França el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya com a rescabalament per la Guerra dels Trenta Anys.
Sembla que sobre aquest territori mai s'ha fet cap gest diplomàtic. Bé, no em posaré fort en això, perquè sempre pot venir un lector amb un paper que desconec, però si hi ha hagut reivindicacions mai s'han fet amb la força aplicada al cas del penyal. Potser és perquè si França mai retornés les contrades annexionades al segle XVII passarien a formar part de Catalunya, que així tindria més potència.
I ara em pregunto: aquest oblit territorial que perjudica Catalunya és només una casualitat?
Comentaris
(2) En canvi, en el cas de la Catalunya Nord, el Tractat dels Pirineus estableix que "el Rey Catolico, asi como sus herederos y los que tuvieren su derecho, renuncia y cede (aquell territori) a perpetuidad y para siempre en favor del Señor Rey Cristianisimo, sus herederos, sucesores y los que tuvieran sus derechos" (art. 43). El Tractat d'Utrech deixa una porta oberta a la reclamacio, mentre que el Tractat dels Pirineus la tanca amb pany i forrellat (i despres llença la clau). Pero com voste, tampoc "no em posare fort en aixo, perque sempre pot venir un (altre) lector amb un paper que desconec". Com diu l'expresident Pujol, "qui no ho sap tot, no sap res".
(1) Sr. Martinez, em sembla que no hi ha cap possibilitat (legal) de reclamar la Catalunya Nord. Gibraltar -ho recordava fa uns dies- pot ser reclamat perque "si en algun tiempo a la Corona de la Gran Bretaña le pareciere conveniente dar, vender o enajenar, de cualquier modo la propiedad de la dicha Ciudad de Gibraltar, se ha convenido y concordado por este Tratado que se dara a la Corona de España la primera accion antes que a otros para redimirla" (Tractat d'Utrech).
Doncs jo tampoc tinc cap paper, però sembla que sí que un dia el Rosselló va ser reivindicat. En la famosa i frustrada trobada a Hendaya entre Hitler i el "Caudillo" quan aquest li va posat com a condició per fer-li costat a la guerra contra els aliats, una llarga llista de condicions que l'altre molt enutjat de cap manera no va acceptar.
Rosa, jo tampoc se res, però em sembla que Hitler li va prometre a Franco que li donaria la Catalunya nord si l'ajudava i que el dictador va contestar que "Venga ya machote... que en España ya tenemos bastantes catalanes"
Lluís, de fet s'ha ofert, en aquests tres-cents anys, fins a 30 cops el retorn del nord de Catalunya a la resta del Principat. Trenta cops, el darrer durant el franquisme com bé explica David. Evidentment Espanya sempre s'hi ha negat, un cop i un altre. Ja tenen massa catalans.
Josep Andreu (Vilanova i la Geltru), suggereixo aportar algun "paper" per a recolzar que "s'ha ofert, en aquests tres-cents anys, fins a 30 cops el retorn del nord de Catalunya". Sembla estrany que sigui aixi donat que ja a la primera Constitucio francesa (1791) es diu que "le Royaume est un et indivisible" (art. 1), a la segona, la que aboleix la monarquia (1793), que "la Convention nationale declare que la Republique française est une et indivisible", i aixo de "une et indivisible" es repeteix al llarg dels temps fins arribar a l'actual constitucio (1958) on fins i tot es prohibeix qualsevol reforma constitucional "lorsqu'il est porte atteinte a l'integrite du territoire" (art. 89). Per cert, no deixa de ser curios que a la indiscutible democracia francesa es prohibeixi modificar la Constitucio pel que fa a "l'integrite du territoire" i a "la forme republicaine du gouvernement", mentre que a la criticada democracia espanyola la Constitucio es revisable de dalt a baix.
El tractat de Pirineus va ser del tot il.legal ja que n'hi havia un de previ entre els reis catalans i francesos de respectar-se les seves corresponents fronteres, tractat que es van passar pel folre el rei sol i el castellà, com ens demostra la història.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.