Una vegada Luis Carlos Pardo, un científic del departament de física i enginyeria nuclear de la UPC, em va deixar perplex. Parlàvem al seu despatx de la Diagonal sobre materials sobre els quals ell investiga, materials que serien sòlids i líquids alhora, i jo no eixia de la sorpresa davant el que podia fer amb aquests materials, fins i tot davant el concepte mateix. Així que supose que per desconcertar-me més encara em va acostar a la finestra que donava al carrer. “La veus?”, em va preguntar. “Doncs és líquida!”, em va dir. Segons ell, i me'l crec, el vidre és un líquid que es mou tan a poc a poc que nosaltres l'apreciem com a sòlid. I recorde bé que em va dir “apreciem”.
Aquell matí vaig sumar la perplexitat del vidre líquid a altres perplexitats científiques que fa anys que m'acacen. Com ara allò que mirant els estels en realitat veus el seu passat i no el present. O, encara ahir, que foradant un llac gegantesc de l'Antàrtida en realitat estarem donant un cop d'ull a com era el món vint milions d'anys enrere. Que no és cap cosa fútil, ans al contrari. Coses que, al cap i a la fi, el que fan és demostrar les limitacions del nostre coneixement: ens hem acostumat a mirar una realitat com la realitat. Això passa perquè els nostres ulls ens diuen coses i ens fan apreciar un món que no necessàriament és com ens pensem. I si bé és cert que els científics ja s'encarreguen de tant en tant d'anar-nos-ho aclarint, cal reconèixer també que hi ha una via més directa encara cap a la comprensió, que és la de l'art.
L'Antoni Tàpies, això ho explicava gràficament quan parlava d'“aquell espai que hi ha rere els ulls” com a font de la seua apassionant mirada. Ell no mirava amb els ulls com nosaltres, i era exactament això el que el feia genial i impossible d'igualar.
Entristit com estic per la mort de Tàpies, i agraït com estic per la seua vida, potser per això m'han vingut al cap en Pardo i els seus materials que poden ser líquids i sòlids alhora. Espais de frontera com els que Tàpies va explorar de forma persistent al llarg de la seua apassionant vida.
Comentaris
Es ben veritat això dels líquids i els sòlids. Però aquesta relació ja fa anys que la coneixem. Sense anar mes lluny, i sense ganes d’ofendre a ningú, agafem el cas del PP i de C’s. Si analitzeu la filosofia de la gent del PP hi trobareu líquid, les inicials ens donen la pauta : pp de PiPí. Si analitzeu la filosofia de la gent de C’s hi trobareu sòlid, l’inicial també ens dona la pista : c’s de CaCa. Mes clar, l’aigua de la claveguera. P.S. No pregunteu sobre CiU perquè aquest es un tema molt variable que alterna de sòlid a líquid instantàniament i constantment segons com bufa el vent, i per tant es impossible d’analitzar. I com que val mes riure que plorar, un altre dia parlarem del PSC, ERC, ICV i SI.
tures subjacents de dimensió cinc.
La ciencia es una finestra oberta cap a fora, l'art cap a dins, no son formes diferents d'assolir el mateix coneixement, doncs son coneixements en si mateixos diferents.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.