La premsa espanyola més patriòtica bull des de fa dies arran de Gibraltar. Pensen que ja és hora que el govern espanyol exigeixi la restitució del penyal amb fermesa, no com van fer els que van arribar al poder “per accident”, com es complauen a repetir.
Espanya va perdre Gibraltar després de la Guerra de Successió. Sí, la mateixa que va acabar com ja saben al 1714. Durant molts segles, successius governs espanyols han maldat per recuperar-ne la sobirania. Van tenir una oportunitat durant el procés de descolonització impulsat per l'ONU. Però els anglesos, quina en van fer? Van preguntar als gibraltarenys (10 de setembre del 1967) què volien ser, si d'Espanya (llavors una dictadura) o del Regne Unit (una democràcia). El resultat estava cantat. Això, al règim franquista no li va agradar gens. Va bloquejar Gibraltar i va fer tornar tots els espanyols que hi treballaven. Per compensar-los, es va crear un fons que es nodria amb els segells de correus, que es van apujar de mitja pesseta.
Bé que van aprendre la lliçó. Per aquest motiu, alguns dels que defensen la restitució territorial de Gibraltar exigeixen, alhora, que la negociació sigui entre els dos governs, l'espanyol i el britànic. Res de consultar amb els interessats, que aquests ja van demostrar un cop que no són gent de fiar.
I és que hi ha un principi antic que diu que els referèndums només es convoquen per guanyar-los. Deu ser per això que no volen que els catalans en convoquem el nostre, per saber què volem ser.
Comentaris
Exacte. Si a Catalunya es fes un referèndum preguntant-nos què volem ser, quedaria clar que qualsevol cosa excepte espanyols, però si una pregunta semblant se la fessin als de Gibraltar, resultaria que allí ni tant sols els micos respondrien a favor de tornar a Espanya.
Al 2002 es va fer un segon referèndum que va tenir millors resultats per la "causa" espanyola que el 1967. El 1967 un 99.19% dels gibraltarenys van votar "(b) To voluntarily retain their link with Britain, with democratic local institutions and with Britain retaining its present responsibilitie s", mentre que al 2002 "nomes" el 98.48% van votar NO a la pregunta "Do you approve of the principle that Britain and Spain should share sovereignty over Gibraltar?" Com veureu, el percentatge d’espanyurelus a Gibraltar ha pujat un 0.71% en 35 anys. A aquest pas Gibraltar serà espanyol a l’any .... DE LA PICÓ !!! Ha, ha, ha.
El 2008 el govern britànic va fer un "statement" al Parlament Europeu i a Espanya, que : "The UK Government will never — "never" is a seldom-used word in politics — enter into an agreement on sovereignty without the agreement of the Government of Gibraltar and their people. In fact, we will never even enter into a process without that agreement. The word "never" sends a substantial and clear commitment and has been used for a purpose. We have delivered that message with confidence to the peoples and the Governments of Gibraltar and Spain. It is a sign of the maturity of our relationship now that that is accepted as the UK's position". Quina part de la paraula "never" no entenen els espanyols ??? Els espanyols ja poden plorar tot el que vulguin. Majorment, es poden assecar les llàgrimes amb mocadors pagats pels catalans gràcies a CiU, el PPC i el PSC i una mica ERC.
Benvolgut Jordi,
Molt bó el teu comentari. Hi ha més. Jo (modestament, és clar) aconsellaria al govern britànic que en la seva possible resposta a les pretensions "ecspanyoles" fés esment de la "doctrina de les mans netes" ("clean hands"). És a dir: qui demanda un tracte just i equitable ha de venir (davant el jutge) "amb les mans netes". En el cas d'Ecspanya, si volen parlar de Gibraltar, haurien de demostrar que estan disposats a revisar i reparar els greuges comesos contra els Països Catalans arran del les malifetes de 1714 (i els seus "decrets" que encara fan cua). No oblidem que la Corona britànica va prometre que no oblidaria mai el "cas dels catalans i la defensa dels seus privilegis"). Doncs, apa, aprofitant el Dret Internacional modern,això ens permetria una negociació amb TRES parts (inclosa Catalunya) per decidir el nostre esdevenidor. Ara bé, si ens acava "representant" CiU estem arreglats....
Salutacions,
Però com tots sabem es necessita mes del 50% de representació al Parlament Català per engegar aquest projecte.
Exacte, Jordi. I és aquí on cal "desenpallegar la troca". Com assolim aquest objectiu vital?
Felicitacions pels teus comentaris.
Visca Catalunya...independent.
Salutacions,
És curiós veure com els espanyols reclamen Gibraltar i en canvi no diuen res de la Catalunya Nord. Això només demostra que no consideren a Catalunya part de la seva Espanya, perquè ningú reclama allò que no considera seu i per tant no li interessa. Per altra banda també és curiós veure com els gibraltarenys no volen formar part d'aquesta Espanya castellana i en canvi diferents oblacions de la Catalunya Nord acaben d'expressar la seva voluntat de deixar França i integrar-se a Catalunya. La fi dels imperis està aprop.
Mol de gust. no opianaré mai. Adeu.
jibrartá apañó!
(1) Sr. Martinez, em sembla que no es nomes que "alguns dels que defensen la restitucio territorial de Gibraltar exigeixen, alhora, que la negociacio sigui entre els dos governs, l'espanyol i el britanic", sino que tambe ho exigeix la ONU en unes quantes resolucions de l'Assemblea General. El problema es que el Tractat d'Utrech (13 juliol 1713) estipula que si mai el Regne Unit es vol despendre de Gibraltar, el territori passara a mans d'Espanya. I aixo es el que complica la situacio. El Regne Unit s'ha de treure de sobre Gibraltar perque es un territori depenent, i per aixo hauria de convocar un referendum d'autodetermina cio. Pero en el moment que ho proposi, Espanya reclamara el territori en virtud del tractat.
(2) Per altra banda, es mes que dubtos que pugui considerar-se als gibraltarenys com un poble en el sentit de tenir una cultura, idioma, territori o historia (indigena) propia, que es el que enten la ONU per poble amb dret a l'autodetermina cio. Els gibraltarenys son conscients d'aquesta complicada situacio i busquen solucions de compromis per no perdre la seva 'autonomia' (fins i tot han proposat un Estat 'a l'andorrana', amb la reina anglesa i el rei espanyol de caps d'Estat), al Regne Unit no li queda mes remei que negociar, tard o d'hora, amb Espanya... i Espanya te totes les de guanyar. Per cert, sembla que el primer batallo de l'exercit anglo-holandes que va ocupar Gibraltar al 1704 (Guerra de Successio) estava format per 350 catalans. Encara avui, la platja on van desembarcar reb el nom de 'Catalan Bay' o 'La Caleta'.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.