Dimecres, dos dies després de l'anunci de la mort d'Antoni Tàpies, vaig entrar a la fundació de l'artista que té el domicili al carrer Aragó de Barcelona. En Manel Fuentes hi feia en directe el seu matinal radiofònic. Retransmetre un quadre per ràdio té mèrit, però amb l'oratòria d'en Xavier Antich, director de la casa, i d'en Daniel Giralt Miracle, que són els que feien de cicerone a Fuentes i als oients, tot és possible. O aproximat. Un amic que corria per allí em va dir: “Ho venia escoltant per la ràdio i la veritat és que, veient ara els quadres, no me'ls havia imaginat així.” Gràcies a la ràdio els oients han pintat Tàpies que Tàpies no s'havia imaginat o que havia estripat o que no li havien sortit. Tàpies ens ha enriquit la manera de veure i també la de fer.

L'exposició d'aquell dia només presentava uns pocs quadres de l'artista, expressament triats. Impossible accedir a altres dependències de la fundació i veure res més. Queda el Núvol i cadira, el rebrec de ferros que corona i eleva l'edifici de la fundació. Els ferros treballats de Núvol i cadira donen sentit als ferros per treballar que venen a la casa del davant, al Servei Estació. A dins o a la teulada, trobem el Tàpies dels materials trobats, aprofitats i recreats.

Hi trobo a faltar referència al Tàpies escriptor. No només dels papers teòrics sinó dels memorialístics, que són molt bons. Tàpies escrivia molt bé.

Fa molts anys Antoni Cumella, el ceramista amic i col·laborador d'artistes de Granollers, em va explicar que quan Tàpies pensava construir-se la casa taller de Barcelona se li va acostar per confiar-li que no sabia si encarregar-la a Coderch o a Le Corbusier. Cumella li va recomanar efusivament Le Corbusier, del qual ni a Barcelona ni a Catalunya no hi ha cap obra, però finalment el constructor va ser Juan Antonio Coderch. Quan Cumella li'n va preguntar la raó, Tàpies, el del Núvol i cadira i els matalassos pintats, li va contestar: “He tingut por que Le Corbusier em fes una cosa rara.” Cumella m'ho confiava rient però sense ni una mica de crítica cap a l'amic: només per constatar com fins i tot les personalitats més elevades estan tocades per les contradiccions i els dubtes –sense els quals, per cert, la creació és més difícil.