Han passat molts anys d'ençà del final de la Guerra Civil espanyola al nostre territori i a Catalunya, tants com 73, i encara queden fets per esclarir, circumstàncies per definir, esdeveniments per analitzar, fosses per inventariar i persones per enterrar dignament. Veiem aquests dies el judici al jutge Garzón i hem escoltat alguns relats esgarrifosos de familiars de víctimes del franquisme. Tot plegat ens fa pensar que encara hi ha una certa animadversió contra aquells que, amb més o menys fortuna o amb més o menys espectacle mediàtic, com el mateix jutge, han intentat recuperar alguna de les veritats i deixar esclarits per a la memòria fets, llocs, noms, causes i conseqüències d'un temps de guerra i de la posterior repressió.

Amb poca cridòria, amb discreció però amb un rigor envejable, sense fer massa soroll però fent molta feina i bona des de fa temps, l'IEP (Institut d'Estudis Penedesencs) ha tirat endavant un seguit de projectes relatius a la memòria democràtica, que són de rellevància i de gran interès històric, social i humà per al nostre territori i, per descomptat, per al país.

Primer va ser el projecte encara actiu de Tots el Noms, que pretén recuperar amb rigor la memòria històrica des de la República fins a l'any 1978, amb la voluntat de sistematitzar les diverses fonts d'informació que existeixen i la divulgació i difusió del record de totes aquelles persones que, per bé o per mal, van tenir algun protagonisme i perquè el seu nom quedi vinculat a la història. Cap exclusió, explicar la veritat i, a partir d'aquí, les interpretacions lliures, però que no puguin ser manipulades com tantes vegades s'ha volgut fer d'un temps convuls i amb responsabilitats ben delimitades dels uns i dels altres. Ara, però, la memòria ha de servir per tancar ferides i no per obrir-ne de noves, com sembla que voldrien fer alguns.

Fa poc dies es visualitzava una nova i valuosa feina de l'IEP; es presentava un mapa de les tres rutes que han senyalitzat i explicat sobre testimonis de la Guerra Civil espanyola al Penedès. Les Defenses de la Costa, La Línia del Front i El Vesper de la Gloriosa. Tres itineraris per explicar com va evolucionar la guerra al Penedès. Des de com podien repel·lir els atacs per mar fins a la ruta dels nombrosos, propers i atapeïts, en poc territori (d'aquí el nom de vesper), camps d'aviació republicans, amb un interessant centre d'interpretació als Monjos que explica la defensa i l'atac a la desesperada en els combats finals de la guerra al Penedès. Tenim dret a la veritat i a la història. La memòria ens ha de donar pautes per entendre els fets i les circumstàncies d'un passat gens exemplar per no repetir-lo.