Em trobo un amic amb el posat absent i un somriure beatífic que sembla que se li hagi enganxat a la cara. Tot ell –tan irascible habitualment– sembla tocat d'una bondat franciscana. Està com encantat. Li dic si es troba bé. Sembla com si no m'hagués sentit: “Hola, maco”, fa. Li proposo de mirar-li la tensió arterial o, potser millor, de veure que no tingui una baixada de sucre. Tot ho sent de lluny i no perd el somriure melancòlic. La meva modesta experiència de les coses de la vida m'empeny a fer un diagnòstic a l'acte: “Estàs enamorat!” Ara sí que la seva fesomia sembla registrar una certa alteració. Sense canviar, però, aquella cara de bonifaci il·luminat, exclama: “Com ho has sabut!?” Està meravellat davant l'evidència que un sentiment tan íntim com el que viu hagi pogut ser detectat per algú altre. Tot en ell, avui, és candorós. Ai, l'amor. Quan entrem en detalls queda clar que es tracta d'un amor impossible. Així rai, li dic jo, ja veig que això durarà molt de temps, potser tota la vida. Hi està perfectament conformat. De fet, això l'anima: “Que Déu t'escolti!”, em diu aquell ateu de tota la vida. I no és bonic, això? Li insinuo que l'amor que fa xerricar un matalàs pot resultar tan o més saludable que l'amor que evoca el lament llunyà d'un violí. M'aclareix que el seu amor no requereix vulgars compensacions materials ni depèn del contacte físic. Ells dos estan units, integralment units, en una dimensió intangible. Arribats a aquest punt em sembla oportú deixar el meu innamorato tranquil. “Adéu, maco”, fa. No em sembla pas que m'hagi de preocupar pel meu amic. Són coses que, com la verola, més val haver-les passat. És veritat que ell ja és molt gran i que aquestes afeccions, diuen, més val haver-les passat de petit, però toca quan toca. Hem d'esperar que es tracti d'una indisposició transitòria. En el cas improbable que l'enamorat fes realitat els seus desitjos, l'espera l'advertiment d'Oscar Wilde: “Les dones comencen resistint-se als atacs dels homes i acaben bloquejant-los la retirada.” Ara això sona com un comentari sexista, però a un homosexual com Wilde que va sofrir com ningú per causa de l'amor, potser no cal tenir-li en compte.