Es veu que a Suècia hi ha un conill que no només sap fer allò que saben fer els conills, que és menjar pastanagues i fer cagallons. Aquest conill, que es diu Champis, és com un gos d'atura i condueix un ramat d'ovelles amunt i avall com si res. Té 5 anys i viu a Kal, un petit poblet al nord de Suècia. La seva propietària, Greta Vigren, explica que van descobrir casualment les habilitats del seu conill fa pocs dies. És com una mena de Babe, el porquet valent. I ara ja em diran per què els explico això. La veritat és que jo tampoc ho sé ben bé del tot. És una metàfora del món en què vivim. Si els he de ser sincers, buscava una altra informació a la xarxa i he clicat sobre una icona de “vídeos més vistos”. Aquest vídeo encapçala tots els rànquings perquè en una setmana ja l'han vist prop de dos milions de persones. Ara que hi sóc, passejo una estona més pel Youtube. I m'entretinc veient les celebracions d'aquell club de futbol islandès, l'Stjarnan, que són realment originals. També encapçalen rànquings de visites. Com el lífting aquest que s'ha fet la Maria Teresa Fernández de la Vega, que ara ja no sembla una gallina molla. No té res a veure amb el conill suec aquell que els deia al principi del text, però també m'entreté una bona estona. Trobo un gat que fa uns saltirons sensacionals, i un noi que queda mig mort en caure de la bici quan provava de fer una acrobàcia mentre els seus amics el filmaven. Està inconscient i els seus amics, en comptes d'ajudar-lo, continuen filmant. És collonut, això d'internet. Ha passat una hora i ara ja ni recordo què buscava. Però ja sé que a Suècia hi ha un conill que fa de gos d'atura.