El govern català —i la majoria de la ciutadania del país, segons els sondejos— aposten per un nou acord de finançament amb Madrid per reduir un dèficit fiscal que ofega l'economia catalana i n'hipoteca el futur.
De vegades se sol discutir quin és el nivell de transferències acceptable, i no són poques les veus que des d'Espanya ens acusen d'insolidaris. Fa pocs dies vam conèixer una notícia que deixa molt clar fins a quin punt la situació catalana és insostenible. A Alemanya, Baviera ha declarat que ja n'hi ha prou de dèficit fiscal, que les actuals transferències ja no es poden aguantar, i que cal un nou pacte fiscal. Són anàlogues les situacions catalana i la bavaresa? Les comparacions són odioses, i en aquest cas encara més. El dèficit fiscal català és de 16.500 milions d'euros segons el càlcul més conservador. El de Baviera és de 3.500 milions anyals. “Deuen ser menys habitants”, pensarà el lector, tot cercant una excusa per no indignar-se. Doncs no, en són més de 12 milions. “Deuen generar menys riquesa, doncs”, insistirà. No ben bé, el PIB bavarès és superior en un 50 per cent al català.
En resum, el dèficit fiscal que els bavaresos troben inacceptable no només és inferior al català en termes nominals –una cinquena part– sinó que si comparem l'aportació de cada família bavaresa al pressupost de Berlín amb la de cada família catalana a Madrid, les ganes de fer les maletes i fugir cap a Munic són immenses: 1.200 euros per família i any a Baviera contra 9.500 euros per família i any a Catalunya.
Malauradament, les comparacions no s'acaben aquí. La gran diferència és que Alemanya és una federació i Espanya, un estat unitari descentralitzat. Els poders són originaris de Baviera i la resta de membres de la federació, que cedeixen a Berlín les competències que volen i pacten. Per això poden plantejar al Tribunal Constitucional una revisió dels pactes. A Espanya, el pactes no existeixen. Tots els poders són de l'estat central, de Madrid, que cedeix els que vol a les regions descentralitzades. Els impostos que paguen els bavaresos són bavaresos. Els impostos que paguem els catalans –els cedits inclosos– són espanyols.
Comentaris
Amb tot el respecte. No crec que hi hagi cap altre poble al món tant solidari, generós, tolerant, prudent, benèvol, complaent, pacient, sofert però malauradament també enganyat, sens rumb, beneit, babau, bleda, cec i poruc com el poble català. Clar que la malícia, avarícia, cobdícia, roïnesa i el frau dels seus governants vers aquest poble son actualment els motius principals de l’aflicció, desgracia, turment, catàstrofes i tribulacions que han sofert, sofreixen i sofriran els catalans. (Segurament m’he deixat encara molts mes adjectius així que sis plau afegiu els que vulgueu) D’anticipat demano disculpes a qui es senti ofès per la meva opinió. A mi tampoc m’agrada però la realitat pot ser dura.
Benvolgut Jordi,
Tens molta raó. Però cal llegir el que ens diu un especialista de "coaching" en aquest mateix diari. Potser sí que els catalans som una mica (o força) "psicòpatas" - heus aquí un adjectiu que no ha sortit en el teu magnífic comentari - però el que hem de decidir i el que importa més, crec, és com volem viure el nostre esdevenidor, individualment i com a poble. Cal construir el nostre futur (sense oblidar el passat, és clar).
Salutacions cordials,
El victimiste poble catala, ja ha decidit que es així com vol viure, es mes facil aixó que fer un pas endevant, es mes facil donar la culpa de tot a Madriz que fer un tancament de caixes, es mes facil anar plorar per Europa que fer politiques independentiste s, es mes facil no parlar del problema que sol·lucionar el tema dels inmigrants, i així ens va, perdem el temps en actuacions inutils per que no tenim pebrots d'afrontar les que realment tocaría.
Quan he dit pebrots, volia dir pebrots ni capacitat.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.