El proppassat 28 de gener va jugar-se el partit de futbol de segona divisió entre el Barça B i el Huesca. El partit no hauria donat peu a gaire cosa més que les ressenyes habituals si no arriba a ser pel fet que el president de la Sociedad Deportiva Huesca va enviar una carta al president del Barça, Sandro Rosell, amb còpia a la Liga de Fútbol Profesional sobre el tractament
del nom de l'entitat. Era una carta molt respectuosa i seriosa on es venia a recordar que una cosa era el nom de la ciutat i una altra el nom de l'equip. La ciutat, per a un catalanoparlant i per a la cultura catalana en general, es diu Osca. L'equip es diu Huesca perquè és equivalent
a una marca registrada.

El que passa és que, sense mala fe, quan el nom de l'equip i el de la ciutat coincideixen hi ha una tendència a denominar l'entitat com si fos la vila. També ho fan els diaris francesos, per exemple, quan, sense adonar-se'n, denominen el Barça el Barcelone. Aquesta confusió és usual. Però el fet és que vivim un temps de també inusual poca tolerància. I una cosa que, anys enrere, no gaires, passava desapercebuda, com era que el president del Barça, sense voler, denominés Osca el Huesca ara surt a la superfície al cap de dos segons d'haver-se produït.

Aquí, fins i tot es podria discutir si és adient, quan parlem del Madrid, de traduir-li el Real. Perquè el nom de l'equip és Real Madrid i, parafrasejant el que deia el president del Huesca en la seva carta, si miréssim en el llistat de clubs de la Federació Espanyola de Futbol no en trobaríem cap que es digués Reial Madrid. Mentre que sí que trobaríem el Reial Club Deportiu Espanyol, que és el nom oficial de l'Espanyol, la marca que l'identifica. I com que és una marca, al seu moment van estimar-se més mantenir aquest Deportiu (inusual, però que en català també és correcte) que no pas Esportiu. Exactament igual que el Reus. Els va interessar conservar-ho perquè s'hi identificaven més i així no trencaven les sigles tradicionals (RCD Espanyol, etc.). Ben al contrari va fer el Sant Andreu, que va decidir catalanitzar el nom de la manera més usual, encara que això impliqués canviar les sigles (no pas de tota la vida, sinó del franquisme). Per això es diu Unió Esportiva Sant Andreu. Si el Sant Andreu anés a jugar a Osca, en els cartells i comentaris dels diaris locals mai no hauria d'anunciar-se com el San Andrés de Barcelona. Cada cosa en el seu lloc, doncs.