La mort d'Antoni Tàpies hauria d'obrir una nova etapa en la manera que tenim els catalans d'entendre el nostre d'art. En aquest sentit som monoteistes. Sentim goig de tenir un gran artista. I venerant-ne un de sol ja ens sentim gratificats. Aquest cofoisme no té gaire sentit, de grans artistes en tenim més. Potser no tants d'internacionals, però sí de bons. I de molt bons. Si la projecció exterior corrobora la qualitat d'un creador, ens toca ara crear les condicions per visualitzar el nostre art actual a fora. Fer-ho és feina dels mateixos artistes, de les institucions, del sector i de la ciutadania. No ens hem de conformar que a dalt de la piràmide hi hagi un Plensa o un Barceló i oblidar-nos de tota la resta. Mor l'artista, visquin els artistes!