La determinació i la fermesa amb les quals el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el seu govern del Partit Nacional estan conduint el procés de sobirania deixa encara més en evidència la desorientació i la ineficàcia de la classe política catalana i la seva manca de coratge a l'hora d'impulsar un gest d'emancipació.
Si normalment cal malfiar-se d'aquells que rebutgen traçar paral·lelismes entre qualsevol comunitat nacional que accedeix a la independència i Catalunya (i cal malfiar-se'n perquè normalment els apologetes de l'ordre sempre es dediquen a menystenir la comparació per evitar que les mateixes constants es puguin aplicar al nostre país), amb més motiu cal estar alerta davant d'aquells que busquin minimitzar l'impacte d'una probable independència d'Escòcia, tractant-se com es tracta d'un dels casos que presenten més afinitats amb nosaltres.
Estem parlant d'una nació que planteja un procés de secessió en un context democràtic, pacífic i que pertany a un territori integrat a la Unió Europea de manera que la solució que finalment s'adopti, que implicarà necessàriament les institucions del continent, serà perfectament projectable a d'altres nacions sense estat de l'Europa occidental. Val a dir que aquesta afirmació no resta invalidada pel fet que, des del mateix govern escocès, es prediqui que la irrupció del nou estat i la seva relació amb la Unió Europea no constituirà cap precedent per a d'altres territoris ja que aquesta posició, més que expressar un postulat jurídic, demostra l'habilitat política d'un govern que ja aspira a crear complicitats internacionals per assegurar el ple reconeixement de les seves aspiracions.
La comparació amb les vacil·lacions, les ambigüitats i la covardia que assetja el govern de la Generalitat encara esdevé més punyent si es remarquen les diferències sociològiques i econòmiques entre Escòcia i Catalunya, i això per fer palès que a priori el panorama hauria de ser més favorable a Catalunya. Aquí ja hi ha un suport encara més majoritari a votar “sí” en un referèndum d'independència que el que les enquestes detecten a Escòcia (malgrat que és allà on ja hi ha un referèndum convocat) i la discriminació econòmica que pateix Catalunya pel fet de pertànyer a Espanya i el dèficit fiscal són molt més asfixiants que els que suporta Escòcia en la seva integració en el Regne Unit. Amb moltes menys expectatives d'èxit de les que hi hauria a Catalunya i en un context més equilibrat econòmicament el govern d'Alex Salmond pren la iniciativa i posa damunt de la taula un full de ruta clar de ruptura amb Londres, mentre el govern d'Artur Mas dóna protagonisme als que volen destruir la realitat nacional catalana. Si Alex Salmond desafia el govern de Cameron i proclama que serà Escòcia la que decidirà les condicions del referèndum i el moment de la seva celebració, Artur Mas es llança als braços del Partit Popular per aprovar els pressupostos que certifiquen l'espoliació fiscal i per adoptar un reguitzell de mesures (tancament d'ambaixades, desmantellament del sector públic audiovisual català) dirigides a assegurar que el procés de sobirania no s'obri mai. El govern de Convergència i Unió acota el cap en cada exercici en el qual el quaranta per cent dels impostos pagats pels catalans van a Madrid i no tornen, s'estima més traslladar a la ciutadania de Catalunya el cost d'aprimar l'estat del benestar i l'increment de la pressió fiscal abans de plantar cara a Espanya, col·labora amb el govern de Rajoy per aprovar una reforma laboral que precaritza encara més els treballadors catalans i emmudeix davant de les decisions judicials destinades a posar fi a la immersió lingüística a les escoles. Això sí, cada vegada que es produeix una reunió a la Moncloa o que es passa per l'adreçador d'Alícia Sánchez-Camacho, fan sortir a la palestra un Jordi Pujol crepuscular que etziba que si no som independents anem cap a la residualitat però, veritablement, en aquests moments, ni Mas, ni Jordi Pujol, ni el govern de la Generalitat tenen cap pla ni fan cap passa clara a favor de la independència.
Repeteixo la dada amb més precisió: mentre les darreres enquestes assenyalen que a Escòcia hi ha un 44% de ciutadans que votarien a favor de la independència contra un 45% que votarien “no”, amb un procés de secessió engegat i un referèndum convocat, a Catalunya els últims estudis ja assenyalen que un 53,6% votaria que “sí” en una consulta sobre l'Estat propi (contra només un 32% que votaria “no”). Però aquí el missatge del President de la Generalitat i de la majoria que li dóna suport és sempre el de dissuadir la ciutadania d'obrir un conflicte polític amb Espanya. El líders, com Alex Salmond, es reconeixen perquè tenen la vocació de transformar la realitat d'acord amb els seus ideals, perquè són capaços d'engrescar la majoria necessària per legitimar el seu anhel de justícia, però Artur Mas i la federació que li dóna suport estan esdevenint un gran agent inhibidor (ara mateix el principal, atès que governen) de les ambicions nacionals que es reflecteixen en la nostra societat. Sempre es tracta de buscar excuses, de noves giragonses, abans la reforma de l'Estatut, ara el pacte fiscal, per no actuar amb valentia i decisió. I més val no al·legar que CiU no s'ha presentat mai a unes eleccions amb un projecte independentista per exonerar-los de culpa perquè, deixant de banda que al 2010 sí que s'insinuava una aposta pel “dret de decidir” (cosa que significa exactament el contrari de pactar amb el PP), justament la capacitat de lideratge i el carisma es demostren assumint el projecte polític que les circumstàncies històriques reclamen. I ja queda clar que mentre uns aposten per la llibertat els altres es resignen a fer la viu-viu.
Comentaris
No, senyor meu, no. Que CiU es presenti amb un programa indepedentista com el que es va presentar l´SNP i, si guanya les eleccions, que posi el referèndum sobre la taula. In the meantime, anem per feina que falta ens fa.
És molt curiós fa uns anys quan uns quants ja veiem que l'únic camí dels catalans era la d'esdevenir estat independent, ens acusaven de voler ser o bé servis o bé bosnis, tot eren paral·lelismes amb un pais ben llunya, no se'ls acudia comparar-nos amb txequia, eslovenia, o bé estonia, no fos cas!!! Ara quan els demanem que s'aprofiti i es facin paral·lelismes amb escocia, a no!!! fins i tot ciu, els que diuen ser subiranistes, diuen que ni escocia és catalunya ni espanya és gran bretanya, i es queden tan amples. Verdaderament ens ho em de fer mirar. De fet ens cal començar a creurens-hol més, i treballar molt.
Excel·lent article, com sempre. Com a català que m'estimo el meu país i que estic convençut que només amb l'estat propi tenim futur, la sensació d'impotència i frustració que sento davant la nostra classe política -amb l'excepció de la fantàstica tasca parlamentària de SI- és molt gran. La comparació amb el que es fa a Escòcia és dolorosa i hauria de fer caure la cara de vergonya al govern de CiU.
SI. Li dono tota la raó, en quan a la simetria entre Escòcia i Catalunya fins i tot en els probables resultats d'un referèndum. El que no acabo d'entendre és, aquesta visceralitat contra CiU. Entengui, d'una punyetera vegada, que sense CiU, o almenys una importantíssima part, no assolirem mai l' independència. Es guanyen més amics amb una gota de mel, que amb una gota de fel, i per desgràcia això és el que Solidaritat escampa abundantment i ininterrompudam ent, especialment contra CiU. Creu que es casual que CiU sigui un partit majoritaria i SI encacara sigui un partit minoritari ? Aquesta animatversió ha de canviar. Acosteu-se a CiU en contes de separar-vos-en cada vegada més, en el cas que desitgeu vertaderament la independència. Actueu amb el cap.
Molt bon article, clar i català. Si actualment Catalunya no és independent és per culpa de CIU. L'únic partit polític que pot impedir la independència de Catalunya és CiU que amb el seu "soma" de la indefinició, del sí per ara no, intenta adormir al poble català. Un bon exemple de l'efecta del soma són alguns comentaris que podeu veure més amunt. Així com Alex Salmond i el seu partit pensen per l'interés del seu país, Mas i CiU només miren pels seus intere$$o$ de partit.
França no va ésser pas alliberada dels alemanys perquè els francesos patriòtics "s’acostessin" als francesos traïdors i col·laboradors. Si els patriotes s’ha acostaven als col·laboradors era per "donar-los una lliçó". No va ser fins que va començar a girar-se la truita que els col·laboradors van veure la llum i van canviar de direcció.
No cal pas capficar-se
El constat que fa en Bofill és el drama teatral que vivim des del 1977: la composició sociològica dels partits a Catalunya i evidentment de la població no facilita la presa de consciència nacional. Tots ells saben que Catalunya és plena d'Espanyols. Jo ho comprovo a cada viatget i en 35 anys s'han reproduït com els bolets a la tardor. Però d'això ningú no en vol pas parlar. CiU sap que convocar un referèndum provocarà la sortida de l'armari dels Espanyols anestesiats que tenim a casa. Aquests que rebutgen de contestar-te si els parles català o et contesten en Espanyol malgrat haver fet l'escola catalana. La por tenalla CiU.
Els Catalans tenim el que ens mereixem: ésser sotmesos a Francesos i Espanyols des de fa segles. No hem pas reeixit mai a alliberar-nos-e n. Però com podem lluitar per la Independència si més de la meitat de la població se sent espanyola perquè pares i avis són emigrats espanyols ? Com és possible que mainada nascuda a Catalunya després del 1978 (ensenyament del català obligatori), rebutgin de parlar català i no s'hagin pas assimilat a la Nació Catalana ? Com em deia un conegut espanyol instal.lat a Cat amb la seua empresa: "els Catalans sou molt aigualits".
És el mot adient: "aigualits". Només cal veure la vergonyosa TV3 i els seus comportaments lingüístics. I el més greu: ni tan sols se n'adonen.
Miquel Altimires: El teu plantejament esta fet a la inversa. Naturalment que sense CiU no podem fer res i qui ho sap prou be és en mateix Lopez Bofill que "ancoratge a la coalició a “fer la feina d’una vegada". Si tenim les mateixes o superiors possibilitats que Escòcia perquè "em d’esperar". Evidentment CiU (pels motius que sigui) te por d'afrontar amb coratge el que Salmond fa per Escòcia. De tanta por que ens han fet agafar entre tots per alló de la "rauxa" al final el que em fet és vendre'ns el seny per comprar “covardia” que és el nostre verdader problema nacional, avui dia.
Si som on som és perquè votem partits com CiU. Ja n'estic fart de la bestiesa que "sense ciu no tindrem la independència". Jo no sóc el Raphael. La única cosa que els fets certifiquen és que amb CiU cada cop la tindrem més lluny. No culpem CiU, prou que els coneixem com per creure'ns el Pujol o el Mas quan parlen de dret de decidir i pacten la destrucció del país amb el PP. L'únic que cal, per demostrar que assolim la maduresa política, és no votar-los mai més i votar opcions que prioritzin la independència.
Mal que dolgui a CiU (CyU?), excel.lent anàlisi. Enhorabona, sr. H.López Bofill i tots els qui lluiten per fer llum enmig de tanta opacitat intere$$ada."Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No. Es tracta de deixar de ser imbècils." (Joan Sales)
Oriol Moragues: és cert que hi ha molts catalans d'origen i llengua espanyola. Però també és cert que les enquestes ens diuen que, ara mateix, es guanyaria el referèndum i això sense haver fet una campanya des del govern! La independència no s'ha de vendre en clau identitària sinó en clau econòmica, en referència a l'espoli. Estic convençut que si CiU i els seus mitjans s'hi posés (TV3, La Vanguardia, etc.), la independència la tenim en dos dies. El problema és que, de moment, no volen perquè viuen de les engrunes de l'autonomia i tenen molts lligams i interessos amb Espanya que no volen o tenen por de trencar.
Molt bona!! La idea ha de ser : "Vols deixar de ser un imbecil?" o també : "És, entre milions de coses, l'economia imbècil!!!"
Llegiu l'article de Boi Fusté "El govern dels millors aparca el cncert i se suma a la reforma esanyola", a a Web de Reagrupament.cat. Aquesta és la veritat pura i crua; la resta és fum.
I els mitjans de comunicació catalans, llançant cortines de fum per tal de tapar el panorama. Exemple: La tertúlia matinal de Catalunya Ràdio, dedicada infatigablement a parlar de "la crisi", com si estigués a kes seves (nostres) mans solucionar-la sense la capacitat de gestionar un sol euro fruit del nstre treball. Ni Tena ni Carretero són convdats un sol dia a donar a conèixer als oients la seva versió dels nostres problemes ni de la solució que proposen.
Això sí: En a tertúlia d'avui, era convdada d'honor l'Alícia Camacho. Només anuncar la seva compareixença, he apagat la ràdio. Aneu votant el que voteu i doneu després la culpa als polítics. Així apaivagareu la vostra consciència.
(3) I un cop la UE o els EUA s'hagin pronunciat, les esperances d'una Catalunya independent s'hauran esvait per generacions. Avui dia nomes es pot accedir a la independencia per negociacio (com intenten Escocia i Quebec), guerra (com els paisos dels Balcans) o desintegracio de l'Estat (com va passar amb la URSS). O aprofitant l'oportunitat d'un conflicte que, per a resoldre'l, la comunitat internacional, gens interessada en promoure nous Estats, no descarti la secessio si aixo ha d'evitar mals majors. Conflicte que, per imprevist i excepcional, pot passar dema, d'aqui cent anys... o mai. Insisteixo: el problema de Catalunya no es intern, com voste vol fer-nos creure. Es l'oposicio d'Espanya i de la comunitat internacional. I d'aixo, ni una paraula.
(2) c) Ara per ara no es pot parlar de referendum d'independencia a Escocia. Alex Salmond es reticent a convocar una consulta 'si' o 'no' i ja ha anunciat la possibilitat d'una tercera opcio, la 'dev max'. d) No es cert que Escocia "decidira les condicions del referendum i el moment de la seva celebracio". Si es aixi, que estan negociant ara mateix Londres i Edimburg? e) El problema de la independencia de Catalunya no es ni l'economia, ni la fractura social, ni guanyar un referendum. El problema es l'oposicio de la comunitat internacional, aliada d'Espanya, de la qual ni voste ni cap dels liders independentiste s mai no en vol parlar. Un pas en fals i la comunitat internacional es pronunciara.
(1) Sr. Lopez Bofill, em sembla que a) El cas escoces pot ser un precedent, pero no per a Catalunya, perque Escocia parteix d'una secessio negociaciada amb el Regne Unit -que es el que demana la ONU- i per aixo no tindra oposicio internacional. b) Economicament, al Regne Unit i de retruc a la Unio Europea li afectaria relativament poc la independencia d'Escocia. Malauradament, Jordi Pujol va fracassar en la seva intencio -que era bona tambe per a la independencia- de treure de la miseria Espanya per no dependre tant de Catalunya. Sense haver-ho aconseguit, la secessio de Catalunya afectaria molt negativament Espanya, i per aixo Catalunya tindria l'oposicio internacional, començant per la UE.
Respecte a Escòcia, veig el desavantatge evident de la demografia. Cal considerar, a més, si Salmond aniria tan fort si no s'hagués trobat petroli a la costa escocesa.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.