El proper dia 10 de març pot ésser una fita històrica per al nostre país. La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha d'ésser el començament d'un canvi de xip de la societat catalana. Ha d'ésser també la fi del catalanisme, de l'autonomisme, del federalisme, del confederalisme. S'ha intentat tot, han estat més de 40 anys picant pedra i estimbant-nos, una i una altra vegada, contra la paret d'Espanya. Ara, no podem dubtar si toca o no toca. Els catalans no podem tornar a caure en el parany de sempre: intentar fer país, fer política, fer institucions i al capdavall acabar en el coitus interruptus, la decepció o organitzant un gran orgasme polític amb manifestacions, actes i molta reivindicació i que, en acabat, tots tornem a casa, sense més, a esperar una altra ocasió.
Requereix, doncs, que reconeguem, com ja han fet importants líders de la transició democràtica, que els avenços democràtics que es van aconseguir en aquells anys han tocat sostre, i que la voluntat, potser equivocada, de reforçar l'Estat, sacrificant la nostra nació, potser ha estat una equivocació de dimensions siderals. L'Estat espanyol és fort, s'ho creu i té eines reals i a vegades subtils per intentar frenar les nostres aspiracions nacionals.
La creació, el dia 10 de març, de l'Assemblea Nacional Catalana no té com a objectiu l'articulació d'una alternativa a les nostres institucions nacionals, que tant ens han costat aconseguir, ni tampoc a les grans associacions del país, com per exemple Òmnium Cultural. L'ANC serà un gran organisme de mobilització i, a la vegada, un mitjà per estendre el full de ruta cap a la independència del nostre país. I això ho farà al costat de les altres institucions del país, tot empenyent-les. Que ningú tingui por. Com dèiem, no s'està creant cap alternativa a les nostres institucions polítiques democràtiques, però sí que l'ANC, amb la seva sensibilització i mobilització, intentarà ensenyar el camí, fer perdre la por i fer creure, també, com deia el poeta, que tot està per fer i tot és possible, si estem tots units.
L'Assemblea té una característica molt important i decisiva en un país que té
un ADN deteriorat per les divisions, els enfrontaments polítics, especialment els de l'òrbita sobiranista. A l'ANC, això serà absolutament difícil, perquè les persones que en formaran part, només i únicament es representaran elles mateixes i no se'ls preguntarà mai a quina associació, grup, partit o sindicat pertanyen, tan sols se'ls exigirà treballar per la llibertat de la nostra nació.
És molt important, doncs, que el dia 10 de març sigui un èxit l'acte de fundació de l'Assemblea Nacional Catalana, i que totes les dones i els homes que vàrem participar en l'Assemblea de Catalunya, en la Crida a la Solidaritat i en les consultes per la independència, entre d'altres, se sumin a aquesta assemblea unitària de dones i homes lliures, que cansats d'esperar no volen ni accepten veure com el nacionalisme espanyol i el seu estat van esquarterant la nostra nació. Intentant, primer, assimilar el País Valencià, més recentment les Illes Balears i ara el Principat, a través dels botxins del PP, repetint la tàctica que ja han dut a terme a la resta dels Països Catalans, tot sabent que aquí ho han de fer d'una altra manera per la correlació de forces existents.
Cal que tots els independentistes i sobiranistes de CDC, UDC, ERC, ICV, i també del PSC se sumin a aquesta ANC, que ha de ser el gran moviment de masses de totes i tots els sobiranistes. I d'aquesta manera evitaran possibles temptacions o estratègies de retornar a polítiques fracassades amb Espanya, de les seves organitzacions polítiques.
Però per aconseguir que l'independentisme agafi força i condicioni totes les nostres institucions i estratègies de futur, cal que els catalans entenguin que no podem seguir sent “innocents”. És hora de parlar clar, sense generar agressivitat ni violències de cap tipus. Però quan ens posem en marxa tindrem un estat amb tots els seus aparells a la nostra contra, que treballaran dia i nit, pagats amb els nostres diners, per destruir-nos, per enfrontar-nos, per dividir-nos, per desprestigiar-nos, per manipular-nos, per comprar-nos. I el que menys ens hauria de preocupar és l'article VIII de la Constitució Espanyola, el de les seves Forces Armades, perquè això ja no toca en el segle XXI, en el si de la Unió Europea. El que sí que em preocupa són les seves eines d'intel·ligència i manipulació, els seus poders fàctics i mediàtics, el seu aparell judicial i també, encara que sigui trist reconèixer-ho, alguns sectors poderosos del nostre país, que han viscut del “negoci d'Espanya”, la quinta columna incrustada en el nostre país, ben alimentada i dotada de recursos, així com protegida, que fa una tasca de clavegueres ben organitzada i dirigida.
Els catalans, doncs, hem de tenir consciència del que ens ve a sobre, i no hem de tenir por, perquè pitjor encara és veure com s'està esquilant el país, com s'està destruint el nostre teixit econòmic i financer, com ens és impossible construir les nostres infraestructures i com es fa tot el possible per destruir la nostra llengua, la nostra cultura i per menysprear els nostres representants i institucions nacionals. I finalment, la gran operació que s'està duent a terme per tal de fer la nació catalana invisible al món, des d'una òptica econòmica, esportiva i també política. Ha arribat l'hora, doncs, de dir prou, amb seny, amb responsabilitat. Cal, a més, no fer cap pas enrere, i això representa no sols marxar cap a la independència, sinó també no permetre que liquidin el que hem aconseguit fins ara. Tornem-ho a repetir: el nostre model educatiu amb la immersió lingüística en el centre, l'espai de comunicació català, amb la CCMA com a nau capitana, el nostre model de seguretat pública, el model sanitari d'excel·lència que hem desenvolupat i el poc que queda ja del projecte de projecció exterior de Catalunya.
Vindran, doncs, mesos difícils, que el nostre govern intentarà solucionar, en part, mitjançant el pacte fiscal o una mena de concert econòmic. Santa innocència... Deixem de ser innocents, doncs, sabent qui tenim al davant i com intenta destruir-nos. Reforcem les nostres institucions nacionals, els nostres partits, sindicats, associacions cíviques i construïm a tots els pobles, viles i ciutats del país, assemblees locals de l'ANC, que siguin els organismes de mobilització nacional a tot el país i que tinguin com a norma fonamental no fer ni un pas enrere, tot empenyent-nos cap a la independència.
Ingresseu a l'Assemblea Nacional Catalana, doneu-li suport i exigiu-li unitat, cohesió i que no sigui una organització més, sinó l'organització nacional de tots i totes.
Comentaris
Ho tenim fàcil. Coneguent les reaccions de l'Estat (fa 500 anys que les coneixem) ens serà molt fàcil fer un pla de ruta. El primer que hem de tenir clar (jo ja li tinc des de fa moooooooolts anys) és que d'Espanya no se'n pot esperar res de bo, no hi ha res a fer. Espanya no vol ni les Comunitats Autònomes. No vol res, només tornar al centralisme unifirmitzador de la dinastia absolutista del Borbons. No té cap mena d'explicació ni justificació aquesta tossuderia de la majoria de partits de voler transformar l'Estat en no sé què si a Espanya hi ha molts menys federalistes que a Catalunya independentiste s.
Només ens cal fer el full de ruta perquè l'ANC es vehiculi correctament i pugui quedar clar, no davant d'Espanya, sinó davant de tot el món mundial que Catalunya vol ser Estat.
Només depèn de nosaltres, Madrid ja no hi pinta res.
Ara cal fer un esforç i dur aquest missatge fora de la "bombolla" sobiranista; fer-lo arribar als catalans que no creuen (o no coneixen) aquest projecte de futur. Aquesta tasca ens necessita a tots i cadascun de nosaltres, perquè ningú més la farà. Donem a coneixer l'ANC als nostres amics, coneguts, familiars, companys de feina... No es tracta de convencer ningú, sinó més aviat d'informar, explicar que la cosa s'està movent i ara ba de bò. Obrir el debat, trencar els tabús, generar reflexió; mostrar una nova cara de l'independentis me, més obert, constructiu, integrador, seriós i decidit a treballar de valent.
Compartir aquest projecte no ha d'implicar la renúncia a les pròpies idees, creences o identitat. Ben al contrari, és el concepte de l'estat propi el que ha de trobar el seu lloc arreu, amb normalitat, demostrant que és compatible i fins i tot imprescindible per fer realitat les aspiracions de tots els catalans.
VRG
enhorabona sr. sellarés per aquest article , crec que ha plasmat el passat , el present i el futur . m´he sentit molt content de llegir-lo , m´ha donat oxigen i ara encara crec mes en el nostre desti . fa poc que em vaig inscriure a la ANC . força a tots i endevant .
El Article es bo, encara que no estic llenys d’acord que els traïdors de la Terra Catalana, el poble de Catalunya en mica en mica s’anirà donant-se conta que els del PSOE-PSC, PP-PPC, IU-ICV, sol se ment serveixen políticament per porta i fomenta la Corrupció, en les institucions Catalanes, eon ells puguin fica la ma en els calaixos dels Ajuntaments, Diputacions, Generalitat, Consells Comarcals, etc. porten trenta cinc, anys robant i espoliant la nostre Nació Catalana. tan celis en fot Catalunya, la nostre llegua, com la nostre Cultura i Historia. Si ia un Verdader Català en les files dels partits esmentats, que deixin el partit, i se afilien a nivell personal en l’ ANC.
Em sembla molt bé, estic molt aprop de la vostra idea però llunyà en la estratègia, però m'he adherit a ANC.
No crec que la solució sigui portar als polítics dels partits a la vostra idea, ni a la meva. Jo he cregut que cal portar el poble, els votants, a un nou parit. Vaig lluitar amb una primera idea: Acció Pragmàtica Tranversal (pro República de Catalunya) - APT(pRC) però la vaig abandonar per inútil, sempre hi vaig ser sol.
Ara lluito pel projecte (Partit Transversal Català - (PTC, obrir un parèntesi en la política catalana, per tancarlo al assolir la República de Catalunya, un sol partit, amb gent nova, deixant abanda altres idees i pretensions que no siguin la República de Catalunya. Els partits partidistes queden congelats, o sols, fins que assolim l'objectiu.
Vosaltres sou molts, i jo segueixo sol, però tampoc m'importa, faig el que he de fer. Dels partits i polítics en actiu, no me'n interessa cap!
Ramon,
La força de la teva convicció i la teva iniciativa són admirables. Persones com tu són necessàries a l'ANC i hi poden ser molt útils. L'ANC, com el teu primer projecte, és pragmàtica i transversal; ningú no et demana d'on vens, ni que renunciïs a les teves sigles ni a les teves idees. Penso que si t'integres a la teva assemblea territorial de l'ANC hi trobarà persones amb qui tindràs moltes coses en comú (i també algunes divergències, això és normal i enriquidor). Segur que la teva experiència i les moltes de les teves idees hi seran de molta utilitat. No estàs sol; tots som un país, i aquest país necessita que ara treballem tots plegats!
Molt bé Miquel. Et felicito, per la teva manera d'entendre de com ha d'actuar la ANC. Ens dones consellls acurats i molt assenyats, la qual cosa t'agraeixo. En cosequècia em cuidaré de tremetre'ls a la ANC del Berguedà, perquè els faci servir per amirallar-s'hi. Pot ser que no em recordis, però jo no oblidaré mai les estonades que passarem en aquell local del C/ Provença de Barcelona. Parlo dels primers anys de la nostra coixa democràcia. Miquel: algun dia podré veure com es fa justícia als nostres pares? Ja seria hora, no?
Una cordial abraçada,
Jordi Camps i Domènech
S'ha acabat el temps d'anar a remolc. S'ha acabat el temps de la covardia disfressada de prudència.
Ara toca donar suport a l'Assemblea Nacional Catalana. Ara toca començar a caminar, de bo de bo, cap a la independència!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.