Escolapis

Fa 275 anys que els Escolapis es van establir a Mataró i per celebrar-ho han organitzar uns actes als quals m'han convidat a participar perquè en vaig ser alumne. Em va tocar parlar ahir al vespre, i com que era Dijous Llarder vaig evocar davant la concurrència una capsa de sabates i una font. La font és la del Pericó, on els capellans i mestres ens duien d'excursió aquest dia. Llavors anar al Pericó era una real excursió perquè implicava sortir de l'estricte terme urbà, passades les cases, i enfilar un camí rupestre. Avui el Pericó si no ha quedat mig engolit per les cases i aquell paratge amè voltat de plataners té per teulada un viaducte de l'autopista. La capsa de sabates contenia la truita que la mare m'havia fet abans de sortir, i que anava acompanyada d'unes llesques de pa amb tomàquet i una mandarina. Hi havia nens de trajectòria excursionista més intensa que duien motxilla, però jo era un neula de portal endins i per un dia a l'any de sortir al camp una capsa de sabates feia de sobres el seu fet. Quan ara veig la gent que va a la feina duent el dinar en una carmanyola penso en la meva capsa i gens en una motxilla. Des de la font del Pericó ens enfilàvem a una vinya que hi havia allà a prop, i que més tard vaig saber que era l'única activa a Mataró, o baixàvem a la riera de Sant Simó a arrencar i pelar unes canyes que ens servien per jugar a espases. A l'hora de dinar, la truita feia gust de mandarina i la mandarina en feia de pa amb tomàquet.

Al contrari d'altres ordes religiosos amb establiment pedagògic a Mataró, els Escolapis estaven absolutament integrats a la ciutat, i això que cap membre n'era nadiu: es feien amb la gent, obrien l'escola a activitats culturals, socials i clandestines, van ser els organitzadors dels primers recitals de la Nova Cançó i de les primeres classes de català, i ens duien al Pericó el Dijous Llarder i a Sant Simó cada 28 d'octubre com feien tots els mataronins de llavors. Després, de més grans, ens enfilaven a uns autobusos i ens portaven a conèixer els punts cardinals de Catalunya tot cantant cançons. Les excursions ens van fer més catalans, com les anades al Pericó a peu i amb la capsa de sabates ens van fer ciutadans.