Avui hauríem de sortir de dubtes. Avui hauríem de saber si és veritat que el govern espanyol va inflar les xifres del dèficit públic (per així poder presentar unes dades d'estalvi brillants amb un esforç menor) o si tenen raó els que van dir que tal acusació que embruta l'honor d'Espanya (confonent un cop més govern afí amb pàtria) va ser obra d'uns funcionaris europeus hostils, segurament socialistes.

En altres circumstàncies ens podríem mirar tota aquesta discussió com si fos una baralla de pati d'escola. Però resulta que aquest dèficit amagat és el que el govern de Mariano Rajoy va utilitzar per aplicar una pujada de l'IRPF que no estava prevista. S'imaginen si ara, de cop, Brussel·les digués que el govern espanyol va fer malament els càlculs (em resisteixo a creure que va fer trampes expressament) i que, per tant, aquesta pujada d'impostos és innecessària? Més encara quan, a Catalunya, la pressió fiscal arriba als nivells de Suècia amb un serveis públics en franc retrocés.

De manera que no passin ànsia, que el resultat de tot plegat serà que sí, que el dèficit és el que va dir el govern espanyol en un primer moment. Primer, perquè les xifres que donarà Brussel·les avui les subministra el mateix govern espanyol. I segon perquè, per si un cas, aquests dies és més que probable que hi hagi hagut una intensa feina en els despatxos. Per res, home; per fer allò que popularment es coneix com quadrar els comptes a cop de martell. I aquí pau, i després glòria, què caram.