Sembla que els dos grans sindicats de l'Estat espanyol valoren convocar una vaga general contra la reforma laboral cap al mes de juny. Al juliol i a l'agost, no; que són mesos de vacances i llavors no hi ha manera d'organitzar-se.

Els sindicats calculen que al mes de juny ja es notaran plenament els efectes de les retallades, l'augment dels impostos i de la reforma laboral, que en un primer moment, suposarà un increment de la desocupació. Hi haurà malestar social. No més que a Catalunya, on fa mesos que aquestes retallades es van aplicar (per a joia mal dissimulada dels enemics del nacionalismo excluyente), però en afectar Espanya es veuran amplificades o disminuïdes, segons fílies i fòbies.

Bé, tindrem malestar social i els sindicats es trobaran amb un terreny adobat per a la vaga general. Llavors també sentirem que els diuen de tot. El més suau, que quan manaven els socialistes no es queixaven. Sí, com si al 2010 i al 2011 no s'haguessin convocat dues vagues generals. Que curta és la memòria quan interessa. També sentirem a dir que el país no està per vagues, que aturar l'activitat és un insult per a la gent que busca feina i no en troba, que només es vol protegir els que treballen i els altres que els bombin, que els sindicats són uns irresponsables, etcètera.

Home, jo crec que els sindicats, com els treballadors, tenen tot el dret a protestar si els retallen drets i els abaixen el sou.

Dit això, torno a repetir el que sempre he pensat: l'única política progressista és la que dóna feina.