Jo m'havia proposat no escriure res sobre l'Alícia Sánchez Camacho perquè el que ella persegueix és fer-se famosa a base que es parli bé o malament de la seva persona, però ara que ha posat les grapes sobre Òmnium Cultural no em puc estar de forçar la meva voluntat i dir-ne quatre penjaments.
Jo entenc Alícia Sánchez Camacho. Se'n va anar al congrés del PP que aquest cap de setmana s'ha fet a Sevilla i davant la concurrència va presumir de ser ella qui governa a Catalunya i no Artur Mas, que és un titella amb els fils de fer-li fer tombarelles a les seves mans. Els congressistes la van aplaudir molt, perquè en els congressos els aplaudiments van a dojo, i la nostra Alícia va baixar de l'estrada triomfal i segura que Rajoy la tindria en compte a l'hora d'incloure-la en això que en diuen el nucli dur del PP. El que passa és que una cosa és influir o fer veure que manes i una altra cosa és governar, i l'Alícia per moltes postures que faci i per molt que cridi no governa a Catalunya, sinó que ella i el seu PP són la tercera força al Parlament. I com que els congressos dels partits també són molt cruels, Rajoy li va donar per premi un càrrec subaltern amb un nom rar el significat del qual va haver d'anar a consultar en el diccionari intern del partit.
¿El partit troba insuficient que els digui que faig anar Artur Mas com una baldufa? Doncs apunto a una peça de caça major, que és Òmnium Cultural, l'Òmnium de les classes de català a nadius i immigrants i el de les manifestacions incòmodes, per oferir-li'n el cap a Rajoy i per veure si de passada esgarrapo vots a Ciutadans, que també li tenen tírria, i en la pròxima ocasió trec una majoria més gran. Doncs miri, Alícia: tornarà a casa amb el sarró buit i la pólvora mullada, i li diré per què. Òmnium, amb la força dels seus milers i milers de socis i el seu prestigi, fa una altra cosa important, a més de les que he enumerat: fa de consciència crítica del govern de la Generalitat, sigui quin sigui aquest govern, i els socis i simpatitzants vigilarem perquè vostè no se surti amb la seva i el govern, el que sigui, segueixi donant suport a la llengua, la cultura i el país, que és el lema d'Òmnium i hauria de ser el lema de qualsevol català, vostè inclosa, Alícia Sánchez Camacho.
Comentaris
Òbviament la Camacho no és catalana. Ja fem tard a dir les coses pel seu nom...
Senyor Cuyàs, podria vigilar una mica més el seu català. Diu vostè "perquè vostè no se surti amb la seva" (traducció de "para que usted no se salga con la suya"), en comptes de "perquè vostè no se´n surti".
Totalment d'acord amb en Toni de Den Haag: La Sánchez no és catalana; que va nèixer aqui? -que no ho sé-, que hi viu?, que malgrat ella parla la nostra llengua?; tot això no vol dir rès, ELLA NO ÉS CATALANA. I aquest no és cap fenòmen rar, jo tinc carnet español, tinc passaport español, però NO SOC ESPAÑOL ni ho serè mai, perquè dintre meu només mano jo (com dintre d'ella suposo que només mana ella) i per tant mani qui mani al país i tingui els documents d'identitat que tingui jo soc i serè català, mentre que ella és i serà española. PUNT.
Els catalans que no lluiten per Catalunya, perque és refaci i sobretot perquè recuperi el que ha perdut i tingui un nom a Europa, no son prou catalants, són aquí per acabar de canviar Catalunya i espanyolitzar-l a, ells podran dir el que vulguin però menteixen. No en interessa la Catalunya que volen al servei d'Espanya, volem una Catalunya lliure i independent.
De tots els catalans que diuen ser també espanyols, pocs s'en poden aprofitar. No es pot servir a dos senyors. Si preferexes a un despreciaràs a l'altre i viceversa.
Per a qui en vulgui saber una mica més de com una persona pot perdre l'oremus d'aquesta manera, parlo dels conflictes d'identitat i identificació, llegiu-vos "Critica de la nació pura" de Joan F. Mira, entendreu moltes coses...
No esic d'acord amb el Toni Arregui. Les persones no sempre som el que volem. Jo per el cas, em sento català per naixement i per familia i poble, i em sento espanyol per desgràcia i per mèrits de Felip V
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.