Els governs locals són clau per poder fer front amb èxit a la crisi, però tant la fallida de les hisendes locals com, sobretot, la permanència de formes de gestió caduques impedeixen que aquests assumeixen el lideratge per articular una estratègia efectiva de canvi urbà.

Està cada cop més assentat que la crisi financera té les seves arrels en una gran fallida social, institucional i de valors que s'ha produït a les ciutats, on viu més del 75% de la població europea, i és en el sistema de ciutats on s'assenten la economia i la societat europees. Així mateix, com assenyalen R. Florida, A. Touraine i M. Castells, entre molts d'altres, la crisi significa una gran reestructuració econòmica, social i de governació que ja s'està esdevenint a les ciutats. Si bé els aspectes de regulació financera de la crisi es plantegen en l'àmbit global, la conducció de la reestructuració societària ha de conduir-se des de les ciutats i amb el lideratge democràtic dels governs locals.

La reducció del dèficit i el deute de les hisendes locals no pot portar a una contracció de les possibilitats de la ciutat de fer front a la crisi, i especialment no pot portar l'Ajuntament a retraure's de les seves responsabilitats amb la ciutat i la ciutadania. La crisi fa imprescindible un nou lideratge local, capaç de transformar la manera de governar les ciutats i, molt especialment, la relació entre el govern de la ciutat i la ciutadania, per poder tenir més resultats amb menys recursos, i per això no es tracta de millorar el que fan, sinó de fer-ho d'una manera diferent.

En el context actual de reducció de despesa pública i de creixement exponencial de necessitats i reptes socials, econòmics i tecnològics, el fet de continuar amb la mateixa manera de governar és un despropòsit. En efecte, per molt que es guanyi en eficiència, el paper de l'Ajuntament com a simple proveïdor de serveis finançats amb fons públics i que considera al ciutadà en la seva faceta de client o usuari, només pot portar a la pèrdua d'importància i deslegitimació del paper de l'Ajuntament, ja que es deixen d'assumir les tasques polítiques de fer front a la crisi i de reiniciar un nou desenvolupament social i econòmic.

És necessària una nova governança local capaç de cohesionar i revitalitzar la ciutat en l'adversitat, aconseguint cinc objectius clau: dotar a la política local d'un innovador protagonisme polític i democràtic, multiplicar l'impacte dels recursos públics, millorar la cooperació dels actors econòmics i socials de la ciutat en projectes concrets, motivar els professionals de l'administració en la creació d'un marc institucional que generi confiança, canalitzant la seva col·laboració, i aconseguir el compromís cívic de la ciutadania. Cal atrevir-se a desenvolupar un renovat lideratge local representatiu i relacional per assolir una reacció positiva de la ciutat davant l'adversitat (resiliència) i fer front, amb un projecte estratègic compartit i realista, als canvis econòmics, socials, tecnològics i de governabilitat que comporta la crisi, i dels quals depèn el seu progrés econòmic i social i la seva competitivitat futura.