Crec que la millor política es la que he fet jo, i no m'agrada `posar-me d'exemple, i es fer-se soci d'Omnium Cultural

Gracies Alicia, per la teva queixa alguns ja som socis i uns altres se hi faran.

L'Alicia ha tornat a ensenyar la peülla.

(Ahir, que 'nomes' hi havia dos articles sobre Alicia Sanchez Camacho, vaig considerar que aquest diari havia ajudat a engrandir-la amb els sovintejats -per no dir quotidians- articles sobre ella i el PP. Doncs... si no vols caldo, dues tasses: avui apareix a quatre d'articles! Potser si que s'haurien de "posar d'acord tots els periodistes i deixar de donar-li tanta importancia" a la senyora i al seu partit. A veure si ho aconsegueixen abans que obtingui majoria tambe aqui. Ara que... sorpren que en un diari "tots els periodistes" puguin acordar "deixar de donar-li tanta importancia" a algun tema. En altres temps nomes ho podien decidir l'editor i el director)

També està bé saber on és el llop i totes les seves variades disfreses.

Crec que és una bona idea ignorar-la un xic. I sobre tot que els de Esquerra deixin de excusar-se amb el PP i aquesta senyora per fer la divisió del catalanisme, donant peixet al PSC-PSOE i fent la punyeta a Convergència.

Paulina, Convergència i Unió, no et deixis una part del Bipartit, no necessita Esquerra per ficar-se de peus a la galleda, de merda.

Tensions internes dins del Partit Popular Català

Aquests dies estem veient l´interessant debat entre el doctrinari (amb aspecte de vampir) sr. Vidal Quadras i la possiblement pragmàtica sra. Sánchez Camacho. Dic això perquè el PPC representa un espectre de la dreta catalana que aspira a fer lloc al pensament reaccionari i el nacionalisme espanyol, més papista que el Papa, aquí a Catalunya, emperò li ha sortit dos competidors a l´hora de portar a terme aquest paper, degut a que a Catalunya no es veu tant el bipartidisme que impera no només a Espanya, ans a altres Comunitats Autònomes, és el cas de PxC i C´s. Sembla que el primer té més dinamisme que el segon; però el que està clar és que li han sortit competidors per un partit que intenta integrar totes les tendències de la dreta espanyola en general i de l´extrema dreta a Catalunya.

En aquest panorama, el PPC intenta redefinir la seva estratègia, fent més visible la seva guerra contra la normalització lingüística, apropiant-se del discurs xenòfob i populista quan no fent tornar del seu "exili" al qui fou al seu primer president Vidal Quadras i revifant el vidalquadrisme que tants bons resultats els ha donat en el passat a aquesta formació. Per tant, ens trobem en una situació en la qual el PP de Madrid facilita la governabilitat a Catalunya a CiU, a canvi de sumar a aquesta última al carruatge de la seva majoria absoluta, però és clar, pactar amb CiU té un preu, i és justificar davant la parròquia (el mateix li passa també a CiU amb els seus, de fet a Unió hi ha fissures davant a la llarga presidència del sr. Duran),sobretot als elements més dogmàtics hereus de la falsa ruta del Valls i Taberner, per a què no se´n vagin o a C´s o UPyD.

En conclusió, hi ha una lògica interna dins del pacte CiU-PP, doncs, són els representants històrics de la dreta catalana i les seves contradiccions -de la mateixa manera que ho fou el Tripartit- cosa que mostra en el fons que la política catalana és mou en dretes i esquerres, però naturalment, és difícilment justificable per cada parròquia sostenir un discurs identitari sense fissures.

Pel que a mi respecte, dir que si el PPC o el PxC o altres governen un dia Catalunya, espero poder estalviar prou per poder viure tranquilament, no perquè el genocidi cultural que proposen en nom de la pàtria correcta i oficial, sinó pel genocidi social que en el fons propugnen. La veritat quan veus quin és en el fons el seu concepte d´espanyol i/o espanyolitat, ja  podeu pensar en quins són els veritables espanyols. Només cal veure el que va passar a València per adonar-nos que si la ideologia dels partits són un cuento chino els del PP ho és encara més.

Li haurien de fer un bust equestre/taurí per exhibir-lo al rebedor de l'entitat. Les estampides d'aquesta racial política atorgen salero al tarannà ensopit dels catalans.