Ja ho veuen: tot indica que el País Valencià ha esclatat. Molts ho sabíem, que era una qüestió de temps i prou. Que només calia que passara alguna cosa capaç d'alliberar finalment l'enorme quantitat d'energia positiva que els valencians hem hagut de mantenir amagada durant tants anys. El règim polític valencià, la indecent societat del PP, ha fet aigües i una revolta per a alguns sorprenent s'ha apoderat dels carrers.
He dit que ho esperava i és així, però he de reconèixer també la meua perplexitat pel paral·lelisme palès entre aquesta primavera valenciana, que ja veurem si ho arriba a ser i la primavera àrab. Violència arbitrària, corrupció i nepotisme contra els ciutadans, un grup de valents que encapçala la protesta i una societat que reacciona envoltant-los i encoratjant-los. Fins i tot els periodistes de Canal9 manifestant-se contra la censura, cosa que no havia pensat que ho arribaria a veure mai i que vaig posar precisament com a exemple fa mesos, quan ho van fer els seus col·legues egipcis.
No sé en què quedarà tot això. Hi ha qui somia fer caure aviat el govern valencià o en eleccions avançades. Sincerament em sorprendria que passara això, tot i que no ho descarte. Però intuïsc, en canvi, que moltes coses han començat a canviar al País Valencià de forma definitiva. La brutalitat policial de la nit de dilluns ha obert la caixa de pandora i ara a ells, que deia Fuster, no els resultarà gens fàcil posar fi a aquest moviment ni disminuir la importància de la voluntat de canvi dels valencians.
No ens enganyem però. Això no és un bolet aparegut del no res. Tots aquests valencians ja hi érem i hi ha moltíssims que han treballat molt durant dècades per posar fi al mite de la València feixistoide, que és evident que existeix però que no representa de cap manera el conjunt de la nostra societat. És a partir d'aquest treball constant i pacient que s'ha construït una alternativa al PP, aquesta alternativa que ara s'expressa al carrer amb molta força i que esperem que tan aviat com siga possible desallotge del poder els “lladres, bords i botiflers”.
Comentaris
Amen.
Desitjo de tot cor que tinguis raó.
Acaben d'enviar a Picassent el sr. JM Felip i Sardà. Fou cap del Gabinet del president Joan Lerma; després director general amb Rafael Blasco i Gotzone Mora; i ara continuava de director general amb el president Fabra. A poc a poc, només falten uns esglaons per arribar a esbrinar on és el cau de les raboses.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.