La xarxa antirumors sembla un malson sorgit en l'època àlgida del tripartit, però no hi fa res que el govern de l'Ajuntament de Barcelona estigui en poder de CiU. La tardor passada afirmaven haver format ja 436 agents voluntaris perquè vagin i prediquin la bona nova que els tòpics i els rumors sobre “les persones immigrades” i “el fenomen migratori” que circulen, ingènuament o interessadament, entre el populatxo són falsos; 350 més preveuen engegar-ne enguany. La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, també en mans de CiU, s'han afegit volenterosament a l'empresa. Fer acudits sobre Franco en una caserna era més fàcil que no pas avui dia fer cap broma basada en un estereotip ètnic –excepte si insulta i ridiculitza els catalans, cas aquest que, en honor a la nostra proverbial tolerància, mai no tindrem en compte–. Les prioritats de les nostres administracions en temps de crisi són ben sorprenents. Quanta gent hi ha que creuen que els medicaments homeopàtics serveixen per a alguna cosa, que paguen a bruixots de ventura per remeis màgics a les seves cabòries o a les seves malalties, que esperen conèixer el seu futur gràcies als astres o als naips, però ara faran campanyes, reunions, exposicions, fullets i vídeos per mirar de desmentir l'experiència empírica quotidiana a cop d'estadística oficial. I què faran aquests agents tan ben formats? Aniran pel carrer a caçar rumors, com els Men in black anaven a buscar extraterrestres, i quan sentin alguna opinió discrepant de la visió idíl·lica de la nostra societat que pretenen inculcar-nos entraran en les nostres converses sense haver-hi estat convidats, i ens oferiran un imprès, com fan els propagandistes de secta, o ens convidaran a una reunió al centre cívic més proper? Això no sembla gens congruent amb la tradició liberal o democratacristiana sinó més aviat propi de la policia saudita de prevenció del vici i promoció de la virtut, o dels cubans comitès de defensa de la revolució. Hi ha centenars de veïns ensinistrats a corregir les nostres opinions desviades, i de qualsevol racó en pot saltar un a esmenar-nos si no manifestem prou adhesió al paradís multicultural que ens han aparellat: això no és un rumor, és una certesa. En principi, seran consignes i propaganda; més endavant, qui sap si algun alt comandament educador social no somia ja poder aplicar sancions, pèrdues de plaça o càstigs corporals.