Ja em sap greu...

Ja em sap greu, però a mi el projecte aquest de l'Eurovegas no m'emociona. Hi he estat donant voltes els darrers dies i no m'emociona gens. Entenc que el govern l'estudiï –només faltaria!– i que digui el que diu, però jo finalment m'acabo fent sempre la mateixa pregunta: parlaríem amb tanta eufòria d'aquest projecte si a Catalunya no hi hagués l'atur que hi ha i el darrer any no s'haguessin perdut 128.000 llocs de treball? Mesos enrere sentíem a parlar del projecte del multimilionari Sheldon Adelson com el d'un gran complex dedicat al joc i a les apostes que consistia en un casino rere l'altre, on la llei del tabac no tindria vigència i es podria edificar en zones protegides. Ara sento a dir que és un macrocomplex turístic de qualitat amb un gran centre de convencions i un parell de casinos. Caram. Jo ja ho entenc. Aquesta setmana a l'hotel W de Barcelona oferien 100 llocs de treball i s'hi van presentar 6.000 candidats. S'imaginen l'oferta d'Adelson? 17.000 milions i 200.000 llocs de treball! El conseller Mena va dir que es proposava reduir l'atur a la meitat en acabar la legislatura i suposo que ara deu tenir una foto del senyor Adelson a la tauleta de nit. Però jo, que d'històries de parcs temàtics que ens havien de salvar la vida ja en conec unes quantes, insisteixo que acabo sempre allà mateix: en parlaríem tan bé si no tinguéssim l'atur que tenim? Es tracta de competir a veure qui se salta més lleis per atraure el projecte? El gran argument és que el model no importa i que hem de tenir l'Eurovegas perquè si no anirà a Madrid? Seria ben trist. Sobretot perquè voldria dir que no tenim alternatives.