Eurovegas

Si en un moment de crisi profunda, quan tot són retallades i poca feina, se't presenta un potentat com el de l'Eurovegas que et promet pluja de milions, l'obligació d'un govern responsable és fer-lo passar i escoltar-lo. Potser no li ha de posar catifes vermelles ni l'ha de conduir amb cotxe a l'interior mateix del Palau de la Generalitat, però se l'ha d'escoltar. L'auscultació s'ha de fer amb cura, això sí, perquè ningú regala res a canvi de res, i menys els potentats, ja que en cas contrari no serien potentats, i perquè aquesta gent vesteix unes mànigues d'on extreu cartes marcades i coloms voladors, com és propi del seu ofici. Vull dir que hem de vigilar que tot plegat no sigui una ensarronada, un engany o un timo, com diem en català.

Hi ha el problema de l'estètica i de l'anomenat model turístic. ¿S'ajusta al model turístic que Catalunya persegueix una instal·lació de joc i apostes que a més a més presenta una imatge lletja amb avarícia? Pensem-hi, però de moment diguem que totes les grans zones d'oci han estat sempre un cos estrany, una zona franca, una terra de ningú. Ara perquè ens hi hem acostumat, però el parc d'atraccions del Tibidabo va imitar els Luna Park que en aquell moment eren moda a Amèrica i Europa, de la mateixa manera que alguns casinos de Las Vegas autèntiques, les de l'estat de Nevada, reprodueixen la Roma imperial o, sense anar tan lluny, Port Aventura és una pagoda xinesa quan no és un poble del Far West. La cosa amb què ens vol obsequiar el potentat de l'Eurovegas no sabem a què s'assemblarà però evidentment no serà una ermita romànica ni el pavelló Mies. No sé quin model turístic volem però els turistes saben molt bé quin model volen. Un desastre, com tants n'hem perpetrat a la costa i a la muntanya per satisfer-los.

També hi ha el problema de les lleis vigents, que el potentat es vol saltar. Per exemple la del tabac. L'opinió pública s'escandalitza de la pretensió, però ja sabem quines lleis ens regeixen? Prop de casa hi havia fins fa un any un bingo on la gent hi jugava i a més hi fumava. Des de la llei del tabac s'ha convertit, d'acord amb el seu articulat, en un club de fumadors on a més a més la gent hi juga.