Avaluació

A les escoles públiques de Nova York hi ha enrenou aquests dies perquè s'han publicat les llistes dels professors –amb noms i cognoms, res de codis ni d'inicials– acompanyats d'una xifra que, presumptament, en mesura la qualitat professional. Aquesta xifra s'ha obtingut d'acord amb les notes dels seus alumnes. No les notes de les assignatures, sinó de dues proves: una de matemàtiques i una altra de comprensió lectora. Ens pot sobtar una mica aquesta fórmula que mesura no tant els coneixements com la competència per aconseguir-los i manipular-los, però és com s'ho maneguen als Estats Units. Fins i tot les proves de selectivitat per accedir a les universitats nord-americanes es fonamenten en una prova de matemàtiques i de comprensió del llenguatge.

Bé, els professors estan molestos perquè afirmen que aquesta no és manera d'avaluar-los. Perdonin, però crec que no m'equivoco si dic que els que més es queixen no són precisament els últims de la llista, sinó els primers. És a dir, els que de debò es preocupen per la qualitat de l'educació i que van cada dia a l'escola no per passar-hi l'estona sinó perquè pensen de debò –i, creguin-me, no s'equivoquen– que el futur del país depèn de la seva feina.

No és manera de fer les coses, cert. Perquè si la xifra només serveix per collar el mestre, malament. El que cal mirar és si els mals resultats s'expliquen pel professor, pels alumnes, per les famílies o per una combinació de tots aquests elements.

Ho dic per quan la moda aquesta arribi al nostre país; que ho farà. Segur.