Predicant amb un bidó de gasolina
El títol hauria pogut ser: “Sunnites cremen una mosquea xiïta amb l'imam a dintre”. En canvi, ens han dit: “Mor un imam en l'incendi intencionat d'una mesquita”. N'hi ha que, en altre temps, haurien escrit: “El president Kennedy perd la vida en un passeig amb cotxe descapotable”. Un mateix fet es pot enfocar de maneres molt diferents, i sense dir cap mentida. Aquí a Europa fa anys que tot el que fa referència a la civilització islàmica s'agafa amb pinces, i qualsevol fet desagradable, no fos cas que ens esveréssim, és rebaixat, banalitzat i descontextualitzat a través d'una política informativa més política que informativa. El batlle d'Anderlecht (a la regió de Brussel·les) es va afanyar a fer una crida a la calma. No, si calmats ho estem; més aviat estem terroritzats. L'expert de guàrdia, entrevistat per la Libre Belgique, afirma taxatiu que si “hom descobreix un petit nucli gihadista o salafista disposat a cometre atemptats, seria per mi una sorpresa, però, en aquest cas, es tractaria d'un grup petit”. És un exemple de l'argumentació habitual: no passa res; si passés, no tindria importància; si en tingués, seria tan excepcional que hauríem de fer com si res.
L'assassí de l'imam, detingut però no identificat –no costa entendre a quina mena de món aspiraven els qui sortien al carrer rere la consigna papers per tothom–, ens el presentaran ben aviat com un pertorbat que va actuar sol, commogut pels fets de Síria i desconnectat de la pacífica i oh quant ben integrada comunitat islàmica belga. Però el cas és que en carrers propers a la seu de les principals institucions de la UE s'ha vist un aperitiu de conflictes que faríem bé de mirar de com més lluny millor. Condicionats fins a l'obsessió per l'afer entre Israel i els seus veïns, estem perdent de vista la realitat. Un recent article en un diari turc arriba a la xifra de 1.650.000 musulmans morts per altres musulmans, que contrasta amb els menys de 50.000 morts en el conflicte israelià, això des de 1950, només en l'Orient Mitjà i sense comptar les actuals batusses diguem-ne primaverals. A la nostra pacífica i endeutada Europa ens podem trobar fronts de batalla de guerres que passen lluny, i obligats a posar-hi l'hospital. Pitjor encara: veurem que es compleix la dita que dos es barallen i rep un tercer, cosa aquesta en què totes les faccions en pugna, xiïtes i sunnites, coincidiran.
