Opinió

Vuits i nous

La resurrecció de Joan Sales

Els joves estan descobrint Joan Sales, aquest 2012 en què es compleixen 100 anys del naixement de l'escriptor. Ja va bé que el descobreixin. També, que Girona hagi organitzat uns actes en memòria seva des d'ara fins al desembre. Ni Barcelona, on va néixer i viure i va tenir l'editorial; ni Tarragona, província on se situa Siurana, lloc on passava caps de setmana i on va voler ser enterrat; ni Lleida, d'on era originari a través de Vallclara. Girona, que és poc esmentada en els seus textos, ha hagut de ser la dels grans actes de record. Com diu el meu amic Jordi Grau de Girona quan vol donar una explicació a una cosa que no en té: “Quines coses.”

Els joves que descobreixen Sales i s'adonen de la seva qualitat no s'expliquen que no hagi estat un autor més popular, al costat dels que a Catalunya han tingut més nom i projecció. No hi ha cap misteri: Sales va blasmar literàriament i indistintament els feixistes de Franco, els anarquistes de la FAI i els comunistes del PSUC, a més de ser un catòlic i un home d'Unió, i aquestes coses no podien fer goig a ningú, i quan diem ningú volem dir ningú, en l'època de la resistència antifranquista i posteriorment. El seu moment és ara i és bo que ara Sales sigui descobert perquè vol dir que els nostres joves creixen sense les nostres manies i la nostra llana al clatell. Fantàstic.

De Joan Sales es pondera molt la novel·la Incerta glòria, considerada una de les més grans del segle XX català, però jo em quedo, i els en recomano la lectura si no l'han feta, amb les Cartes a Màrius Torres. Resulta que la gran i més alta literatura en català va ser feta al segle XX per un jove de vint-i-cinc, vint-i-sis anys, primer al front i després al primer exili, en forma epistolar. Hi parla de la guerra, de la política, de la dissortada Catalunya, però també de l'amor, de l'amistat, dels camps i de les flors, tot amb un català clar, perfecte i gens enfaristolat, un català d'aquells que fan enveja, amb un entusiasme juvenil tocat per l'humor, la ironia i, com és propi dels anys trenta, d'un cert impuls surrealista. Jo no sé que al món hi hagi un cas semblant, i per tant Sales no hauria de ser només descobert pels nostres joves sinó per tothom que sap llegir i escriure, aquí i a fora.