Ambició, autoestima i Eurovegas

El projecte d'Eurovegas reflecteix un dels principals problemes que té el nostre país. Aquest és un problema de falta d'autoestima i de manca d'ambició. Un problema que arrosseguem des de temps immemorials i que ens té clavats al terra, i que no ens permet desplegar les ales i volar per a ser un país decent. Un país del Nord.

Catalunya és un país que té el privilegi d'estar situat a la costa mediterrània, amb un clima fantàstic, prop de la serralada dels Pirineus, i que –a més a més– té una capital preciosa, Barcelona, on els turistes frisen amb l'arquitectura de Gaudí. Però Catalunya és molt més que això: Catalunya és un país que és capaç de formar talent, de fer créixer persones que tenen capital humà, energia i ambició. En definitiva, gent amb capacitat de generar coneixement i, per tant, creixement. La recessió econòmica, sumada a aquesta falta d'ambició i autoestima, fa que cada cop hi hagi un major nombre d'aquestes persones que, o bé no treballen, o bé ho fan lluny d'aquí, aportant el seu talent a altres països. El pitjor de tot és que són les nostres pròpies decisions les que en bona part ens porten al fracàs en retenir-los. Són decisions com la de construir un Eurovegas –i no un altre tipus de projecte– les que ens porten a ser un país de segona divisió.

Hi ha moltes raons per estar en contra de l'Eurovegas. Començant per la fosca figura del seu propietari, Sheldon Adelson, i acabant per la naturalesa del negoci i totes les externalitats negatives associades amb aquest (prostitució, ludopatia, violència, possible establiment de màfies al nostre territori). La raó crucial és tanmateix més profunda. Arrela en el que ens hauríem de preguntar tots els catalans: per què estem treballant en això quan el que hauríem d'estar promocionant és un altre tipus de projecte? Hauríem d'estar facilitant l'establiment de negocis que traguessin partit de tot el nostre capital humà, i que ajudessin el nostre país a créixer. Per exemple, hauríem d'estar donant volada a parcs científics, on els nostres metges, biòlegs, matemàtics, físics, enginyers, que ara estan donant el seu talent a l'estranger, creessin un clúster d'alt nivell internacional. Per què no fer a Barcelona un Euro-Silicon Valley, en comptes d'un Eurovegas? Són San Francisco i Seattle les ciutats que hauríem de procurar emular, i no Las Vegas. Voler ser el motor d'Europa i no el seu parc temàtic i prostíbul. És cert que el president Mas ens parla del model Massachusetts, però a l'hora de la veritat treballa per portar-nos el model Nevada.

Escric sobre aquest tema amb el cor a la mà. Vaig tenir l'oportunitat de fer un doctorat en una universitat especialitzada i capdavantera dels Estats Units. Fa dos anys vaig venir a Barcelona amb la voluntat de poder fer un cert retorn a la meva societat, al país que estimo. Això no ha estat possible i ara me'n torno als Estats Units. Curiosament, del Sud d'Europa emigro al Sud dels Estats Units, però no me'n vaig a Las Vegas sinó al Research Triangle, de North Carolina. Vaig a un Sud que ja no és Sud; un Sud que ha aconseguit, a través de la inversió en R+D+I, convertir-se en part del Nord. Un Sud que ara acull un milió i mig de persones que treballen en el camp de la ciència i la tecnologia, que fan recerca puntera i que transmeten aquest coneixement a altres àrees de l'economia. Que ajuden a fer créixer empreses i que, en definitiva, contribueixen a tirar endavant el seu país.

Projectes com el d'Eurovegas no ajuden que aquesta sigui una realitat possible aquí. Projectes com el d'Eurovegas ens mantindran sempre al Sud d'Europa. Catalunya ha d'apostar per la recerca, i per la innovació, i ha de fer-ho amb ambició. Finalment, com sempre, la decisió respon al model de país que volem. I això és política.