Durant 30 anys Catalunya ha sigut una administració regional que en temps de bonança econòmica ha pogut destinar recursos a fer veure que era un país. No és pas una crítica, perquè cada pas fet ha servit per crear un imaginari col·lectiu que ara és la base imprescindible per fer el salt definitiu cap a la llibertat.
A pesar de l'espoli fiscal, Catalunya va disposar de prou recursos per a la creació d'un Teatre Nacional, d'una televisió i una ràdio nacionals, d'uns premis nacionals, per invertir en una educació i una política cultural amb sentit nacional i un llarg etcètera. Tanmateix, tot plegat ens ha fet viure una ficció que relegava a un segon pla la crua realitat: les autonomies són descentralitzacions administratives d'un estat unitari. Ara que s'han acabat els diners i els set anys de vaques magres s'estiren com un xiclet, la veritat se'ns revela diàfana, gràcies a uns pressupostos de l'estat nefastos per a Catalunya.
Dies enrere, una conversa entre el periodista Francesc-Marc Álvaro i el conseller de Territori Lluís Recoder mitjançant la xarxa social Twitter revelava la magnitud de la tragèdia. “Els trens entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona no van a l'hora. Farem res, a banda de reclamar les inversions a Madrid?”, preguntava amargament el primer. “És tot el que podem fer, els trens són de Renfe, les vies d'Adif, tot del Ministerio de Fomento”, responia amb resignació el segon. Rodalies, metàfora sinistra de l'autogovern català. Transferits amb un acord d'inversions de 4.000 milions entre 2008 i 2015, de moment només se n'han executat 224, i el pressupost d'enguany hi destina la fabulosa xifra de... 30 milions. El govern de CiU confia a arrencar alguna millora en la negociació amb Madrid prèvia al tràmit parlamentari. Tornarà amb alguna engruna que no farà més que enfortir la política recentralitzadora espanyola davant Europa: “Nosaltres volem retallar, però les autonomies ens posen bastons a la roda”, diran.
Els temps s'acceleren a una velocitat vertiginosa.
No trigarem a veure el president Artur Mas forçat a convocar eleccions anticipades amb l'estat propi com a principal reclam electoral. No
tindrà més remei.
Comentaris
Això ja ho sabem...El que cal veure és si el Sr. Mas i CiU faran el que han de fer - ara mateix i mentre ocupin els seus càrrecs - per anar preparant el terreny cap a la independència de Catalunya. Perquè si no ho fan seran uns traïdors i el poble de Catalunya els hi ho retreurà.
Salutacions,
No cal fer servir la bola de vidre del The Guardian per a saber que, si depen de Conveniència i Ui, no!, mai veurem fet realitat un mapa, ni que s'assembli, al del diari britànic.
Si no tenim pebrots per la independençia busquem mes posibilitats la que sigui menys españa... miquel..
Serà Mas prou valent? Té una gran responsabilitat. Passarà a l' història com un covard que va portar el país a la desaparició o com un patriota obligat per les circumstàncies a liderar el camí cap a l' Estat Propi.
Si estigués al seu lloc, jo triaria la segona opció, i ja des d' ara començaria a trencar tots els pactes amb el PP.
Tinguem en compte que CiU no es un partit politic, sino mes aviat una ETT (Donar feina a tants dels seus com puguin), llavors no farà res que els pugui perjudicar el negoci. Que la vida son quatre dies, i han de vigilar la jubilaciò...