Cop directe a La Caixa

Poques hores després que l'endolada presidenta de l'Argentina anunciés que havia nacionalitzat YPF, manera fina de dir espoliat, robat, rampinyat, piratejat la companyia petroliera de Repsol, van sortir els ministres d'Exteriors i d'Indústria espanyols a fer una deposició indignada. Era la primera vegada que jo veia el ministre d'Exteriors i la segona que sabia la cara i la clenxa del d'Indústria. Vostès diran que aquesta ignorància és impròpia d'un periodista, però passa que jo, abans que amb els polítics que originen les notícies, cada cop m'identifico més amb el lector que les rep i que tampoc no sap quina cara fan i a quin nom responen els ministres, si és que responen.

Parlàvem dels dos ministres de la deposició indignada. Van anunciar que prendrien mesures molt severes contra l'Argentina però no en van saber articular cap ni una. No va ser fins l'endemà que Antoni Brufau, president de Repsol, companyia de la qual La Caixa és principal accionista, va exposar les mesures contra el govern de l'Argentina que l'empresa emprendria. Jo els tinc dit des de l'article de diumenge que a Madrid es prenen la independència de Catalunya més seriosament que els catalans mateixos i ara en tenim una nova evidència. L'espoli argentí debilita la Caixa, l'actiu financer més important que tenim, i en conseqüència el govern espanyol per boca dels seus ministres no diu res i no pren cap represàlia, fins a l'extrem que sembla que ja els vagi bé. Una mica d'honor espanyol ferit, i res més. La factura, que la pagui La Caixa dels catalans insurrectes, que s'estava fent massa poderosa. La primera vegada que vaig veure la cara i la clenxa del ministre d'Indústria va ser dos dies abans de l'espoli. Va dir que les negociacions amb l'Argentina estaven “bien encauzadas”. Ho estaven, efectivament: cop a La Caixa i a Catalunya. Perdonin que sigui tan malpensat, però Espanya m'ha fet així.

Alguns progressistes catalans han celebrat que la "pobra" Argentina s'hagi fet càrrec del seu petroli en contra de la colonitzadora Repsol i l'explotadora La Caixa. Quines coses: ara una de les formes de ser català és celebrar que ens robin i ser progre és ser peronista.