Ni el fil musical

Ahir el ple del Parlament va dedicar una part del seu temps a discutir sobre la situació del tema ferroviari a Catalunya. Jo no sé per què hi perden temps. El que hauríem de fer amb el serveis de Regionals i de Rodalies de Renfe és tornar-los a Madrid. Ara que a Madrid estan tan recentralitzadors, que ens volen tornar a treure competències, que ens volen intervenir i que es penedeixen de tots els traspassos que ens han fet, aprofitem-ho i tornem-los. Perquè ens van vendre a so de bombo i platerets un gran traspàs i al final, com sempre, ha estat una gran llufa. A Joaquim Nadal li van traspassar el servei de trens però no li van traspassar ni les vies ni les catenàries ni les estacions ni els trens ni els maquinistes i, pel que explicava ahir el conseller Recoder, el govern català “no pot decidir ni el fil musical que es posa als trens”. I jo em pregunto: i doncs, per què el volíem, aquest traspàs? Saben quin avantatge n'he tret de tot plegat, jo, del servei de Regionals? Que ens van apujar el preu dels bitllets una barbaritat d'un dia per l'altre, que ara el bitllet d'anada i tornada caduca l'endemà i no té descompte, i que no et passi pel cap trucar des del tren o voler treballar amb el portàtil perquè en la major part del trajecte no hi ha ni cobertura. D'això se'n diu ser un país modern. Seria massa fàcil explicar-los el preu dels bitllets, el tipus del servei i les inversions en trens de Madrid, i per això no ho faré. Però si del que m'ha de servir el traspàs de Renfe és perquè m'apugin el bitllet –que això sí que és competència de la Generalitat– el que han de fer el govern, insisteixo, és tornar a traspassar-los-el. I ja muntarem el nostre.