Dijous passat Òscar Bosch (PSC) va prendre possessió del càrrec d'alcalde de Flix. Va rebre el testimoni de Pere Muñoz, d'ERC, qui havia ocupat el càrrec durant els sis anys anteriors. No es pot pas dir que Bosch assoleix l'alcaldia de Flix en un moment feliç, no ens enganyem, però el cert és que ser alcalde de Flix, almenys en els últims quinze anys, no ha estat mai empresa fàcil. Els recents expedients de regulació d'ocupació (ERO) que afecten Ercros i Inquide deixaran a l'atur un centenar llarg de treballadors del poble. Són uns llocs de treball de qualitat que es perden en un complex químic que a cada bugada perd un llençol. La fàbrica química per excel·lència (la Cros, Ercros o Erkimia, segons l'època) al llarg dels seus més de cent anys d'història ha anat davallant progressivament fins a arribar al punt actual, on poc més de 200 treballadors, del miler llarg d'antany, es mantindran en el lloc de treball. Lluny queden els anys de les grandeses de la química, dels alemanys, de l'empresa paternal que proveïa les famílies dels seus treballadors, de la colònia, del casino... Enrere queda l'esplendor d'una població capdavantera, que ara veu com davalla el nombre d'habitants i les possibilitats de futur per als jóvens. Però més de cent anys de progrés i d'industrialització no han passat debades: s'han generat professionals, coneixement i cultura. Uns elements imprescindibles per intentar capgirar una situació precària com l'actual. Amb persones ben formades, amb polítics locals com Bosch i Muñoz, i altres; amb emprenedors, treballadors, tècnics i professionals de vàlua com els que té el poble actualment de ben segur que es podrà superar el present moment de desànim. Com a mínim, el discurs del nou alcalde el dia de la presa de possessió em va fer la sensació que Flix no es rendeix. I això és el que compta.