‘Can't pay, won't pay'
La campanya No vull pagar, que en poques setmanes ha passat de ser la iniciativa particular d'un ciutadà a convertir-se en la gènesi d'un intent de revolta social pacífica, té un precedent relativament similar en la campanya No puc pagar, no pagaré (Can't pay, won't pay), que va tenir lloc a Escòcia a final dels vuitanta. En el cas escocès, la campanya de protesta anava contra l'impost de capitació (poll tax), que obligava a pagar pel nombre de familiars (en lloc de l'antic valor sobre el valor de la propietat, progressiu en funció del valor dels béns immobles). La nova imposició, que va entrar en vigor a Escòcia un any abans que a Anglaterra, va ser introduïda pel govern britànic, en mans dels conservadors, i a Escòcia les autoritats locals, en mans dels laboristes, van aplicar l'impost de capitació i es van dedicar a perseguir implacablement els morosos.
En el cas català, la campanya de protesta va contra els peatges de les autopistes, que fa molts anys que obliguen els catalans a pagar. No és que a Madrid (Espanya) els usuaris no hagin de pagar les autopistes: és que no en tenen necessitat perquè disposen d'autovies gratuïtes, fins i tot amb millors prestacions. La xarxa viària que ha deixat Catalunya sense gratuïtat i amb peatges obligats és responsabilitat dels governs conservadors i socialistes de l'Estat. I, ara i sempre, les autoritats locals, CiU, persegueixen implacablement els morosos.
De la mateixa manera que els governs s'omplen la boca del valor de la solidaritat a l'hora de fer els pressupostos i de repartir el finançament, la campanya No vull pagar no s'hauria d'interpretar tant en funció de desobediència civil, sinó que té més a veure amb solidaritat civil. No pagar aquí el que, en definitiva, no es paga en un altre lloc té a veure amb la solidaritat entre les persones, i amb el valor constitucional de la igualtat.
Avis per a governants: la campanya No puc pagar, no pagaré va ser liderada a Escòcia per Kenny MacAskill, l'actual secretari de Justícia del govern d'Escòcia. En dues dècades, MacAskill ha passat de promoure la desobediència a ocupar un dels càrrecs més destacats a Edimburg, i la seva trajectòria ha anat lligada, les últimes dècades, a la d'Alex Salmond, primer ministre d'Escòcia.