Disparar al pianista
“Iniciatives espontànies com la dels peatges només poden tenir èxit si estan ben planificades”
El principal problema de la polèmica aquesta dels peatges, no ens enganyem, és que ens ha enganxat a tots amb els pixats al ventre. Als periodistes, a molts conductors, a Abertis, i al mateix govern. Perquè tots ho sabíem, que teníem peatges. I tots sabíem –només cal repassar l'hemeroteca dels darrers vint anys– que aquest era un tema incòmode amb el qual convivíem i que un dia o altre tornaria a sorgir. La qüestió és, però, insisteixo, que ens ha agafat amb el pas canviat. Ningú preveia, ni el mateix Josep Casadellà, l'iniciador d'aquesta revolta al Youtube, que agafaria aquesta volada i que generaria les incomoditats que està generant. No ho preveien la majoria de mitjans de comunicació, per als quals Abertis no deixa de ser també un bon client de publicitat; no ho preveien molts conductors –que se sumarien a la iniciativa amb el cor però no amb el cap–; i no ho preveia el mateix govern, que expressa una certa comprensió amb la situació però paradoxalment alhora adverteix que els qui no paguin s'exposen a una sanció de cent euros. L'argument del govern ha fet enfadar tothom però és tècnicament irrefutable: si la concessionària denuncia la infracció, Trànsit està obligat a tramitar-la; no fos cas, diuen, que algú pogués acusar l'administració de prevaricar. No anirem enlloc. Les protestes de generació espontània tenen això: ens deixen ben descansats però són d'una eficàcia més que dubtosa. I és que les iniciatives espontànies només tenen èxit si estan ben planificades. Si no, no se sap ben bé com comencen però s'endevina perfectament com acabaran. Una altra vegada, estem disparant al pianista.
