El president del Govern espanyol va inaugurar a bombo i platerets la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. Sembla que aquest fet ha despertat l'eufòria d'alguns membres del Govern català i d'alguns sectors del país, als quals convindria recordar que aquesta terminal ja hauria d'estar feta des de fa anys, que l'aeroport de Madrid amb la terminal 4 va molt per davant del de Barcelona i que, en definitiva, l'aeroport el continuarà gestionant el Govern espanyol. Una terminal pagada amb els nostres impostos, però inaugurada pel president del Govern espanyol, que va aprofitar per prometre per enèsima vegada un bon finançament. És veritat que la majoria de catalans i catalanes no se'l creuen, però Zapatero en va parlar perquè sap que els socialistes catalans mai no el desdiran públicament.

Sabem que el finançament no serà ni el que ens pertoca ni el que el país necessita, sabem què la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut acabarà de regionalitzar Catalunya. Però tot i així el Govern català no sembla disposat a reaccionar, en especial els socialistes que actuen com una filial del PSOE.

El marc estatutari satisfà les aspiracions actuals del govern català i, per tant, no veuen necessari actuar per eixamplar-lo o canviar-lo. La distància entre l'ambició nacional del nostre govern i la d'un sector cada cop més gran de població catalana és considerable. Tant els que es consideren autonomistes, com els federalistes i no cal dir els independentistes, han manifestat que aquest marc ja no serveix.

Les plataformes i entitats sobiranistes han convocat una marxa cap al Parlament de Catalunya per al proper dia 27, després d'haver enterrat, simbòlicament, l'Estatut el passat dia 11 de juny. La marxa, que sortirà de l'Arc de Triomf, s'ha convocat, precisament, per demanar als parlamentaris que diguin si estan d'acord o no amb l'actual marc estatutari i si estan disposats a anar més enllà i a representar les aspiracions d'aquest sector de la població catalana.

Conscients que el finançament i la sentència sobre l'Estatut poden marcar l'agenda electoral catalana durant les properes setmanes, volen guanyar temps. Aquesta marxa pot marcar un canvi en la manera d'actuar d'aquestes plataformes; si fins ara la societat catalana havia reaccionat a les agressions o provocacions del Govern espanyol, ara es tractaria d'avançar-se i fer pressió sobre la classe política catalana.