#novullpagar
“Si tots els que avui no pagaran peatge es posessin d'acord
i tallessin l'N-II, que ara no és alternativa a l'AP-7, potser
sí que a Madrid
algú es mouria”
Si hi hagués un rànquing dels millors clients de l'AP-7, segurament que un dia d'aquests m'haurien de donar un diploma, regalar-me un pin daurat amb el logo d'Abertis i lliurar-me un carnet per passar pel peatge de franc una vegada de cada deu, com fan als rentats de cotxe. Hi he fet de tot. Encistellar monedes al peatge quan no hi havia això del teletac (se'n recorden?), fer benzina i comprar tota mena de xuixes caríssimes a les àrees de servei, punxar una roda, estar a punt d'accidentar-me, passar-m'hi algunes hores fent cua com els indis i, l'altre dia, perquè vegin que sí que hi he fet de tot, ser víctima d'un robatori mentre sopava en una àrea de servei. Hi vaig tan sovint que darrerament fins i tot els Mossos s'han entestat a fer-m'hi fotos de record perquè les pugui enquadernar. I sí, temps enrere –molt abans del #novullpagar–, un dia també vaig dir al noi de la barrera que volia passar de franc perquè n'estava fart. Vaig omplir una butlleta i em van deixar passar. Avui els #novullpagar han convocat una nova onada de protesta. Jo no la seguiré perquè justament avui faig festa i només faltaria que un dia que m'ho puc estalviar ara hagués d'anar a passar per l'AP-7. Només agafaria el cotxe si fos per anar a bloquejar l'N-II. Perquè això sí que tindria impacte. Avui milers de cotxes se saltaran el peatge i no passarà res. Si ens poséssim tots d'acord i talléssim l'N-II (perquè, per a mi, el problema no és només tenir una AP-7 de pagament, sinó sobretot no tenir alternatives dignes i gratuïtes, i l'N-II és una vergonya), llavors potser algú es mouria. Ara a Madrid somriuen. Un bon col·lapse fronterer potser els despertaria.
