Lleialtat, crisi i país

Molts de nosaltres conservem una mateixa imatge literària o cinematogràfica vinculada al valor de la lleialtat: el cavaller fidel a unes determinades persones i principis que, en un moment determinat, resolia un conflicte. Tenint encara recent el lliurament de les Creus de Sant Jordi és evident que el Sant Patró combat el drac de la crisi a través de persones i institucions que han estat lleials al nostre país. El seu compromís les converteix en referents per a tothom i, alhora, en motius d'esperança i de futur per la seva exemplaritat i la seva capacitat de resistència, esforç i iniciativa. Un altre cas significatiu és el d'en Pep Guardiola, que ha fet de la seva vida un veritable testimoniatge de la lleialtat institucional fins i tot en les darreres paraules de comiat, “fins aviat, no em perdreu mai”.

S'ha comentat de totes les maneres possibles que la complexa situació actual té en el seu origen una crisi de valors. Però també és ben cert que la present realitat fa veure i emergir la necessitat de la seva recuperació, promoció o reinvenció. La lleialtat és un d'aquests valors que convindria viure i actualitzar. Una lleialtat, evidentment, fora del marc del senyor i del vassall o d'una fidelitat sense raons que se situaria com un poderós actiu per combatre la crisi des de quatre potencials escenaris: lleialtat a un mateix, lleialtat en les relacions personals, lleialtat a les institucions i organitzacions on estem implicats, lleialtat al país.

Lleialtat no significa la inexistència de conflictes o discrepàncies, ans al contrari, la lleialtat es manifesta habitualment en aquests contextos, per això pot esdevenir molt actual i resolutiva. Una comprensió i vivència contemporània de la lleialtat significarà, en primer lloc, no girar cua davant els problemes o davant les dificultats en qualsevol dels quatre àmbits esmentats. Per tant, la no-claudicació ni el llençar la tovallola. Però, juntament amb aquesta idea, també implica una actitud de recerca de la veritat perquè la lleialtat té tot un component reflexiu i exploratiu, de discerniment o de diàleg. Avui no hi ha res més heroic que servir a la veritat. Lleialtat vol dir, també, fidelitat a un projecte i a uns principis –personals, els compartits en grup, de les institucions, del país– i, per tant, el no-abandonament d'aquests ni en qualsevol moment ni de qualsevol manera. La lleialtat demana confiança i, especialment, un respecte dels processos quan s'hi han implicat els altres o nosaltres mateixos. La lleialtat és el “valor de la valentia” i “la força de l'esforç” en el servei o la defensa de quelcom que va més enllà d'allò immediat. En efecte, la lleialtat és una pràctica de present que té una justificació en el passat i en el futur. Per això, té una connotació sempiterna.

En qualsevol diccionari d'antònims la paraula traïció es contraposa a lleialtat. Res pitjor en una situació de crisi que trair-nos a nosaltres mateixos, als més pròxims, a les institucions on desenvolupem la nostra feina o al país.