Marató per la independència
Catalunya, per conseqüència directa de l'espoliació de què és víctima per part del Reino de España, ara es veu obligada a organitzar una Marató per la pobresa, espero que les aportacions dels catalans hagin estat prou generoses per apaivagar, encara que sigui de forma minsa, l'angoixa de moltes famílies que es troben en un carreró sense sortida. Molts catalans es deuen fer la pregunta: “Com és que hem arribat a aquesta situació?” La societat catalana, que majoritàriament ha treballat de sol a sol, no es mereix haver de patir la vergonya d'haver portat una cinquena part de la població a una situació marginal. La pregunta té una resposta concreta i la coneix pràcticament tothom, el robatori continuat dels fruits del treball dels catalans ha estat dilapidat en altres contrades de l'estado, amb inútils obres faraòniques acompanyades d'una corrupció sistemàtica que ja és de sobres coneguda.
Afortunadament, sembla que ara molts dels polítics que omplen el nostre Parlament han entès que ha arribat l'hora de dir prou. Uns obertament clamen per la independència, altres encara cerquen cremar els darrers cartutxos per una entesa amb Espanya. Aquesta entesa ja se sap que és impossible, però la impotència i la por de fer el pas cap a la independència fa allargar la decisió final i definitiva de constituir un estat propi.
Pot semblar difícil d'entendre, un govern de la Generalitat que es diu nacionalista, que també pot disposar d'una majoria al Parlament per declarar la independència, “per què no ho fa?”. La resposta és molt senzilla, encara que ningú la digui: diners, per declarar la independència s'ha de disposar d'un bon coixí de diners. Ara el govern d'Espanya és el que cobra els impostos i fa transferències a les institucions catalanes per les necessitats del dia a dia; si el Parlament o el govern de la Generalitat fan qualsevol gest que iniciï el camí per trencar la submissió econòmica que pateix Catalunya, Madrid ho té molt fàcil, endarrereix les transferències i a Catalunya es desencadena el caos.
Si el govern de la Generalitat disposés d'un volum de diners suficient per subsistir les primeres setmanes, per tenir temps per organitzar la hisenda pròpia, la posició dels membres del govern i els diputats del Parlament seria molt diferent de la d'ara.
La Marató per la independència pot portar la solució, els catalans estem ja acostumats a pagar sense rebre res a canvi; amb aquesta marató els nostres diners servirien per guanyar la llibertat de la nostra societat, els diners recaptats en la Marató per la independència podrien ser retornats, podrien documentar-se com a bons patriòtics, que serien els fonaments que portarien Catalunya a ser un dels millors països d'Europa. Es podrien millorar les pensions i la sanitat, suprimir els peatges, i donar una millor atenció a les persones necessitades de protecció, també la nostra llengua seria respectada tal com es mereix. Perquè això es converteixi en realitat, solament manca que els activistes que varen organitzar les consultes populars i ara lluiten contra els peatges organitzin la Marató per la independència.