Narracions empresarials

El que volem plantejar potser no és una prioritat indefugible. Però tampoc ens sembla un tema menor. És el que sostenim en el títol: necessitem bones narracions empresarials, cosa que pressuposa que necessitem narracions empresarials bones.

I ho necessitem, entre altres motius, perquè sense un increment de la iniciativa emprenedora i sense una millora de la qualitat empresarial difícilment podrem encarar la sortida de la crisi. Des a MacIntyre –quan parlava de la importància del que anomena els “personatges” per entendre la cultura i els valors d'una època– fins a Gomà –en les seves consideracions sobre l'exemplaritat, quan subratlla com determinades influències resulten decisives en la construcció de la identitat– sabem de la importància dels referents per configurar, reforçar i legitimar les formes de vida i les pautes de comportament en què una societat es (re)coneix.

Quines són avui les nostres narracions empresarials més habituals? Doncs, fonamentalment, males històries, que generen rebuig o animadversió: tancaments, escàndols o prepotències. I les suposades bones notícies no passen de ser plats precuinats en els gabinets de comunicació o, simplement, hagiografies, escrites per a més honra i glòria del protagonista fins i tot quan se n'expliquen alguns episodis menys emblemàtics. Però no abunden ni anem sobrats d'històries empresarials que puguin esdevenir referents públics.

I la causa no és que no existeixin. Simplement, no forma part de les nostres prioritats disposar d'històries empresarials de referència i divulgar-les. Històries que mostrin plurals possibilitats d'èxit. No ens referim a l'habitual concurs sobre qui té el compte de resultats amb més zeros. Ens referim a històries reals, amb els seus alts i baixos, la seva complexitat, la seva xarxa, les seves prioritats, les seves ambigüitats, les seves iniciatives... Històries que permetin entendre millor la realitat empresarial (no reduint-la al simplisme d'explicar com s'han anat engreixant les grans multinacionals); i, sobretot, que ajudin a situar en l'imaginari col·lectiu el paper clau, decisiu, fonamental, imprescindible, dels (bons) empresaris i les (bones) empreses.

I aquesta necessitat de bones històries empresarials ha d'anar acompanyada d'una reflexió sobre una qüestió a la qual no parem prou atenció: el perfil habitual dels personatges que representen empresaris en les sèries de televisió (i en les públiques en particular). Per dir-ho d'una manera col·loquial: invariablement formen part de l'elenc de dolents de la pel·lícula. Les pràctiques, els valors, les actituds i la mentalitat (tant en el que pertoca a la seva vida professional com a la seva vida privada) dels personatges empresarials de les sèries de ficció solen ser d'allò més menyspreable. Si altres grups socials als qual la correcció política obliga a tractar amb una cura exquisida tinguessin el tracte que tenen en les sèries de televisió (pública) els empresaris, la mobilització de denúncies i protestes seria colossal. No neguem que hi hagi bones raons perquè els personatges empresarials siguin així. Només diem que no hi ha cap raó perquè només siguin així. Ni tan sols majoritàriament així.

De la crisi no en sortirem repetint a tort i a dret que malament que està tot i com n'és, de dura. En sortirem mitjançant una mobilització responsable, que requereix pols d'atracció. I un d'aquests pols d'atracció és, sens dubte, la difusió de bones històries empresarials.