Em fa l'efecte que el president Mas ho té més clar del que ens pensem, molt més clar del que ell mateix manifesta. El temps polític de la Catalunya autònoma s'esgota i ens apropem a una cruïlla definitiva a una velocitat de vertigen.
És cert que la crisi és en gran part responsable d'aquesta acceleració, però no ens equivoquem pas: el problema és de fons i l'economia no ha fet més que fer aflorar un conflicte latent que tard o d'hora ha de resoldre's. Ha estat el mateix Mas qui ha fixat el calendari. A final d'aquest 2012 esgotarem el darrer intent d'establir un marc de convivència satisfactori entre Espanya i Catalunya. El pacte fiscal (que Espanya rebutjarà de ple) serà la darrera estació d'un viatge de 300 anys que ha estat un malson, i alhora la primera estació d'un nou trajecte que ens ha de dur cap a un futur de llibertat i prosperitat.
Mentrestant, cada dia veiem com la realitat, que és molt tossuda, ens empeny cap a la cruïlla esmentada. Si fem un repàs ràpid a la setmana passada, veurem que Aena ha enterrat qualsevol possibilitat de descentralitzar la gestió del Prat, alhora que n'apuja les taxes més que a qualsevol altre aeroport. El govern d'Espanya redueix els fons per a beques i polítiques d'ocupació, però es nega a reduir l'assignació de la Casa del Rei. La construcció de la xarxa radial d'AVE continua a tot drap i les forces armades continuen comprant armes com si s'apropés la tercera guerra mundial. Madrid torna a presentar candidatura olímpica com si la crisi no hi tingués res a veure. Bankia reclama 19.000 milions d'euros per sanejar-se, i el ministre del ram respon amb un castís “¡lo que haga falta!”. El govern català, per la seva banda, continua retallant i retallant, presoner d'una situació política que el transforma en un simple gestor de la misèria, sense cap competència efectiva per dur a terme polítiques de reactivació econòmica.
Quin escenari ens trobarem el 2013? La recaptació impositiva continuarà caient, perquè la suma nefasta de crisi + retallades depreda l'activitat econòmica. Ningú no comprarà deute català qualificat com porqueria i faran falta encara més retallades. És possible, quan ja fa temps que estem serrant l'os? El trencament amb Espanya per aturar el drenatge fiscal serà inevitable. President, sàpiga que té un poble al darrere.
Comentaris
President, hi som! No sé si al darrera, al costat o d'esquitllentes, però estem amatents als senyals. Reclamem al poble i als seus prohoms el coratge i la dignitat de construir el millor país que som capaços de fer. No hi ha futur sense un present valent. Ens mereixem mostrar els nostres valors, la nostra gosadia, l'ambició de formar part d'un país petit, capdavanter i engrescador.
Poble, sàpigues que NO tens un President al davant. Quin serà l’escenari al 2013 ? Malauradament tot indica que hi haurà una Catalunya intervinguda des de finals de 2012. Una pseudo Generalitat de facto amb dirigents espanyols i controlada per Madriz. Una economia de país pobre de tercer món. Un atur de prop del 30%. Un espoli fiscal i una persecució al català encara mes exagerades ... i no vull pensar quines altres "meravelles" ens esperen. Però això si, hi haurà un poble molt emprenyat i dolgut amb els seus dirigents anteriors que no van saber o voler actuar al 2012, quan era el moment de fer-ho i encara hi eren a temps. Tant de bo en Mas i companyia actuïn al 2012 per evitar aquest escenari al 2013.