El temps s'esgota

Em fa l'efecte que el president Mas ho té més clar del que ens pensem, molt més clar del que ell mateix manifesta. El temps polític de la Catalunya autònoma s'esgota i ens apropem a una cruïlla definitiva a una velocitat de vertigen.

És cert que la crisi és en gran part responsable d'aquesta acceleració, però no ens equivoquem pas: el problema és de fons i l'economia no ha fet més que fer aflorar un conflicte latent que tard o d'hora ha de resoldre's. Ha estat el mateix Mas qui ha fixat el calendari. A final d'aquest 2012 esgotarem el darrer intent d'establir un marc de convivència satisfactori entre Espanya i Catalunya. El pacte fiscal (que Espanya rebutjarà de ple) serà la darrera estació d'un viatge de 300 anys que ha estat un malson, i alhora la primera estació d'un nou trajecte que ens ha de dur cap a un futur de llibertat i prosperitat.

Mentrestant, cada dia veiem com la realitat, que és molt tossuda, ens empeny cap a la cruïlla esmentada. Si fem un repàs ràpid a la setmana passada, veurem que Aena ha enterrat qualsevol possibilitat de descentralitzar la gestió del Prat, alhora que n'apuja les taxes més que a qualsevol altre aeroport. El govern d'Espanya redueix els fons per a beques i polítiques d'ocupació, però es nega a reduir l'assignació de la Casa del Rei. La construcció de la xarxa radial d'AVE continua a tot drap i les forces armades continuen comprant armes com si s'apropés la tercera guerra mundial. Madrid torna a presentar candidatura olímpica com si la crisi no hi tingués res a veure. Bankia reclama 19.000 milions d'euros per sanejar-se, i el ministre del ram respon amb un castís “¡lo que haga falta!”. El govern català, per la seva banda, continua retallant i retallant, presoner d'una situació política que el transforma en un simple gestor de la misèria, sense cap competència efectiva per dur a terme polítiques de reactivació econòmica.

Quin escenari ens trobarem el 2013? La recaptació impositiva continuarà caient, perquè la suma nefasta de crisi + retallades depreda l'activitat econòmica. Ningú no comprarà deute català qualificat com porqueria i faran falta encara més retallades. És possible, quan ja fa temps que estem serrant l'os? El trencament amb Espanya per aturar el drenatge fiscal serà inevitable. President, sàpiga que té un poble al darrere.