La Rosa Rubio

L'inoblidable professor de llengua de l'Escola Normal, Fèlix Casellas, ens deia que la utilització de l'article determinat al davant del nom propi d'una dona, la podia convertir en personatge vulgar. Podríem posar l'exemple de la Dolores, aquella de Calatayud. Això, almenys, en llengua castellana. Possiblement en català sigui semblant. L'article la pressuposa ben coneguda, quan no utilitzada, per tothom. I això té la seva mala interpretació. Per la mateixa regla de tres, però, aplicat en el bon sentit, l'article subratlla que la persona ens és apreciada, propera, a l'abast, lligada per un vincle d'amistat i servei guanyat amb esforç. Per això –i perdoneu el llarg paràgraf per arribar aquí–, em sembla que no faig cap heretgia si titulo aquest article amb el nom de la protagonista, amb l'article al davant. Perquè la Rosa Rubio Saus era, fins ara, una mica patrimoni de tots els mestres per la confiança que inspirava. Era un referent al Departament d'Ensenyament de Girona, la persona a la qual, si tenies un dubte, et senties inclinat a anar a preguntar, convençut que, si ella no sabia del tema, t'indicaria qui el dominava millor. La Rosa va entrar a l'administració el 13 de maig del 1963 i l'han jubilada el 13 de maig del 2012. Ella hauria volgut treballar uns mesos més i arrodonir la xifra de servei als cinquanta anys, però el món oficial no entén de sentimentalismes. De tota manera, com va dir un mestre dels assistents a l'homenatge que se li va retre a Vilatenim, al gran saló del restaurant El Pa Volador, amb les hores de més que hi va dedicar, ja suma, de sobres, els 50 anys que volia. Si no, que li ho preguntin a aquell mestre a qui faltava mig punt per passar per damunt d'un altre en un concurs de trasllat i es va recordar d'un càrrec que havia tingut que li valia aquest mig punt necessari. Havia de presentar el certificat el dilluns, i hi va pensar el diumenge i ho va demanar a la Rosa Rubio, per favor, just el dia en què ella estava celebrant el casament d'una seva filla... I va tenir la bona fe d'anar a fer-li el paper acreditatiu. Això m'ho explicava, entre altres anècdotes, una col·lega aquest dissabte passat, durant l'àpat d'homenatge que unes cent cinquanta persones li vam retre, amb la consellera Irene Rigau i el cap de serveis gironí del Departament al capdavant. Moltes vegades ens queixem dels funcionaris. Però, com en totes les coses de la vida, ens deixem impressionar pels mals exemples, quan, de tant en tant, a la funció pública, hi ha servidors fantàstics i dignes, com ha estat el cas de la Rosa Rubio Saus.