Turistes i crisi

Es coneix que hem començat el juny perquè el tren que ha sortit de Calella va ple de turistes i els que hi pugem de Calella en avall i anem a Barcelona no a mirar monuments sinó a treballar no trobem lloc on seure. No en trobarem tampoc al vespre, quan els turistes tornin a Calella. En realitat no recuperarem la possibilitat de seure fins al setembre, i encara. Al setembre Calella acull un altre tipus de turistes, més grans, més jubilats, però que igualment fan volum i ocupen tot el tren. Posem que seurem cap a l'octubre.

Em sembla observar aquest any més paciència i resignació entre els que anem drets. En temporades turístiques anteriors es respirava als vagons una certa tensió perquè els turistes eren considerats uns usurpadors dels llocs de seure i, amb els vestits que porten, uns alteradors dels bons costums i la discreció. A l'hora de la tornada del vespre, sobretot, havien tingut lloc algunes escenes de violència, a l'estació de la plaça de Catalunya. Com que els turistes a aquella hora no podien dir fava després de tot un dia d'haver trepitjat totes les pedretes històriques de Barcelona, amb la pedrassa de la Pedrera en primer lloc, hi havia per part d'ells un desfici per entrar primers al vagó i assaltar els seients. Es produïen empentes, saltaven els improperis, i si l'educació turística se situava en mal lloc la nostra hospitalitat quedava molt malmesa. Ara tot ha canviat. Cedim els pas als turistes, no els discutim la posició sedent i fins i tot trobem que els efluvis de pomades i cremes solars que els seus cossos desprenen fan bona olor i no directament pudor. Són coses de la crisi, evidentment. Que vinguin turistes, que no se n'estiguin, per favor. Que seguin al tren, que fotografiïn monuments fins que se'n cansin, i que, sobretot, facin despesa al Lowe, o a El Corte Inglés. Aquests del tren no són de Loewe, però que gastin, que gastin.

Quan el tren arriba a plaça Catalunya un viatger del país que ha anat tota l'estona dret desperta una turista perfectament acomodada per dir-li que hem arribat a “Barcelona center”. Un altre any hauria remugat “que et bombin, guiri”, i hauria deixat que la senyora es despertés a l'Hospitalet.