L'Espanya radial

Espanya és radial. I ho continuarà sent. Encara que nosaltres ens anem escarrassant reivindicant a tort i a dret el corredor mediterrani. I que al Palau de la Generalitat es trobin i s'hi facin fotos els presidents de Catalunya, Artur Mas; de València, Alberto Fabra, i de les Balears, José Ramón Bauzá. Dos presidents del PP, Fabra i Bauzá, tenen la gosadia de venir a Catalunya i defensar conjuntament el corredor mediterrani, i què fa Espanya? Doncs envia la ministra de Foment, Ana Pastor, a unes jornades a Extremadura per defensar, al costat dels presidents d'Extremadura, Madrid, Castella la Manxa i Aragó, el corredor ferroviari central! Jo no sé per què ens hi escarrassem tant, a fer entendre a Madrid que el corredor mediterrani és rendible i és el futur. Perquè això ja ho saben. Tots els estudis que els han presentat des de Fermed, des d'Europa i des de qualsevol altra institució una mica seriosa diuen el mateix: l'únic corredor que té sentit per connectar-nos amb Europa és el mediterrani. I això, repeteixo, a Madrid ho saben des de fa molts anys. Què passa? Simplement que continuen –i continuaran– amb l'esquema de l'Espanya radial de tota la vida, la que Germà Bel s'ha fet un tip de denunciar, i que Madrid no apostarà mai al cent per cent per una infraestructura que no només no és radial ni passa per Madrid sinó que, a més a més, beneficia un territori que els és desafecte. Cap aposta. Ni que sigui rendible. Això suposant, és clar, que la teoria aquella que a Catalunya estan desinvertint per un si de cas finalment no sigui certa. Són curts de mires. I el més trist és que ja ho saben.