Abertis ‘#nopotpagar'?

La campanya #novullpagar contra els peatges ha tingut un èxit sorprenent i ha obert diversos debats interessants.  És saludable per exemple que es parli amb maduresa sobre com es paguen les infraestructures i que s'aclareixi que fórmules políticament fàcils com ara les autovies i els peatges a l'ombra són econòmicament i socialment injustes. Un dels debats oberts ha estat el rol d'Abertis.  Abertis va sorgir de la fusió entre les autopistes catalanes i valencianes fa 10 anys.

 Ha anat creixent des de llavors, amb episodis d'èxit com ara l'adquisició de les autopistes franceses i altres de menys brillants com per exemple els intents de diversificació en logística o aeroports.  El problema clau d'aquesta estratègia ara abandonada era la impossibilitat de trobar negocis tant rendibles com el negoci base d'Abertis.

Aquesta base la formen les autopistes catalanes, on la concessió inicial està amortitzada fa anys i l'empresa guanya uns 81 cèntims per cada euro que ingressa.  Aquest fabulós negoci s'ha fonamentat en diversos acords amb la Generalitat i el Ministeri de Foment d'increment de tarifes, compensacions i extensions del termini de concessió, clarament lesius per als interessos públics.  Per exemple, l'increment de tarifes del 2012 per sobre de l'IPC suposa un regal de més de 25 milions d'euros a la concessionària en valor actual net, ja que la Generalitat no paga un hipotètic lucre cessant calculat en condicions molt avantatjoses.

Però Abertis té un endeutament de 14.500 milions, unes sis vegades el seu Ebitda anual, quan se sol considerar un cas de sobreendeutament els múltiples superiors a tres. En negocis concessionals, és habitual l'ús de deute per millorar la rendibilitat per a l'accionista, però en el cas d'Abertis, la fi de les concessions és massa propera i el deute massa gran.  Amb un Ebitda de 2.450 milions, Abertis ha d'afrontar cada any 640 milions en interessos, 250 en impostos, 260 en inversions de reposició i uns 510 en dividends.

 Això deixa menys de 800 milions anuals per repagar el deute de 15.000, molt per sota de les amortitzacions de principal mitjana de 1.245 milions anuals dels propers cinc anys i clarament insuficient per reduir la pilota de deute abans que s'acabin les concessions catalanes el 2021. Aquesta data ja incorpora els 17 anys que es van estirar les concessions que vencien el 2004.

Si bé es podria retallar el dividend, la situació dels seus accionistes fa difícil aquesta possibilitat.  De fet, en el darrer any s'ha decidit dirigir la majoria d'extraordinaris cap a la remuneració de l'accionista o cap a ajudar ACS a sortir. Amb aquestes prioritats, els números de repagament del deute no acaben de quadrar. Si bé alguns dels seus usuaris practiquen el #novullpagar, Abertis sembla encaminar-se al #nopotpagar amb el seu deute financer.  És significatiu en aquest aspecte que, tenint en compte, la certesa del negoci (termini finit, ingressos poc volàtils) es decidís endeutar l'empresa per sobre de les seves possibilitats. Llevat que els gestors de fa uns anys pensessin que les concessions serien eternes.