La cera que crema és poca

El gir en la política lingüística que ha imposat el president del govern balear ha trobat una forta contestació social. José Ramón Bauzá ha desmuntat el model d'inversió lingüística escolar i l'ha substituït per un sistema de dues línies en què “els pares han de triar quin idioma ha de ser vehicular”. La resposta ha estat que la majoria –més del 90 per cent als centres públics– han decidit que volen que sigui el català. N'heu pres nota, president? Sembla que sí perquè la següent decisió ha estat reformar la llei de la funció pública de manera que el català deixi de ser requisit i passi a ser considerat mèrit. Aquí la resposta no ha estat tan forta. Els funcionaris deuen tenir altres prioritats. On no hi ha hagut cap reacció digna de ser considerada ha estat en el grup parlamentari popular. Molta gent diu que hi ha “mala maror interna” i que el PP “s'ha dividit”. Però a l'hora de votar la reforma només un valent assetjat, el diputat Antoni Pastor, va trencar la disciplina de partit. La cera que crema al PP balear és de misto.