Sort que el problema és l'euro
“Molts grecs van votar ahir l'Alba Daurada, aquest partit xenòfob i violent que fa les rodes de premsa amb l'estàtua d'una àliga sobre la taula”
Han quedat en un segon terme. I sempre hi queden, fins que, és clar, queden en el primer i passa el que passa. Parlo dels Veritables Finlandesos (que van treure un 19,05% dels vots a les darreres eleccions), dels Demòcrates de Suècia (5,7%), de l'Ataka de Bulgària (9,4%), del Partit Liberal Austríac (17,5), del Partit del Progrés noruec (22,9%), del Partit Popular Danès (12,3%), del Partit de la Llibertat d'Holanda (15,5%) i, és clar, del que va passar ahir a les eleccions de França i Grècia. A França el partit de Le Pen va treure un 17,9% dels vots a la primera volta de les eleccions presidencials i ahir, si més no a l'hora que jo escrivia aquest article, al Front National li faltava molt poc per tornar a l'Assemblée Nationale per primer cop des del 1988. A Grècia, en canvi, no quedava gaire dubte que a la cambra més democràtica del país s'hi asseuran uns quants representants de l'Alba Daurada, aquest partit xenòfob i violent que va treure prop del set per cent dels vots i que a poc a poc va fent via. Els seus líders feien una roda de premsa ahir a mitja tarda, mentre tots els mitjans de comunicació lloaven el seny dels grecs i feien càbales sobre el futur de l'euro, i a sobre la taula hi lluïen una estatueta amb una àliga. Sense manies. Neonazis, xenòfobs i violents. La desconfiança amb els governs, els partits i entre els mateixos ciutadans fa que a tot Europa creixi un populisme que, amb més o menys intensitat, es troba còmode en aquest discurs antieuropeu i insolidari. El de l'Alba Daurada i el de Le Pen en són uns exemples. Però no són els únics. I creixen. De manera que el problema d'Europa algun dia pot deixar de ser l'euro.
