Gràcies, moltes gràcies
“Gràcies a tots els que heu fet possible que, per primer cop, la majoria de catalans apostin per la independència”
Gràcies Carlos Dívar, gràcies Esperanza Aguirre, gràcies Mariano Rajoy, gràcies José María Aznar, gràcies Ángel Acebes, gràcies De Guindos, gràcies Soraya Sáenz de Santamaría, gràcies María de los Llanos de Luna, gràcies Alícia Sánchez-Camacho, gràcies Enric Millo, gràcies Albert Rivera, gràcies José Mourinho, gràcies a tots els membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a tots els jutges del Suprem i a tots els membres del Tribunal Constitucional, gràcies Federico Jiménez Losantos, gràcies Pedro José Ramírez, gràcies Miguel Ángel Rodríguez, gràcies César Vidal, gràcies Enrique Múgica, gràcies Alfonso Ussía, gràcies Adolfo Suárez, gràcies José Patiño, gràcies Felip V, gràcies José Rodrigo Villalpando, gràcies Aleix Vidal Quadras, gràcies Alberto Fernández, gràcies Rodríguez Ibarra, gràcies José Antonio Monago, gràcies Alfonso Guerra, gràcies Juan Antonio Samaranch i gràcies al COI, gràcies Jaime Lisabetzki, gràcies Ángeles González-Sinde, gràcies Magdalena Álvarez, gràcies José Blanco, gràcies Fernando Savater, gràcies Albert Boadella, gràcies Joan Carles I i cia., gràcies F élix de Azúa, gràcies Arcadi Espada, gràcies Paco Marhuenda, gràcies a la Conferència Episcopal, gràcies a la Cope, gràcies Luis María Ansón, i gràcies a tots els d'Intereconomía. Moltes gràcies, de veritat, perquè segur que sense vosaltres no hauria estat possible que per primera vegada en una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió la majoria dels catalans hagin dit que, en cas que demà es plantegés un referèndum sobre la independència, hi votarien a favor. Moltes gràcies, de veritat. Seguiu així.
