Ahir a la tarda vaig treure el nas en això que en diuen Fòrum Impulsa, que no és res més que el muntatge en què s'han embolicat –volgudament o no– uns quants empresaris gironins i catalans perquè l'aterrada a Catalunya de la figura del príncep de Girona i futur rei d'Espanya sigui el més suau possible. Tal com ho vaig veure ahir, en només dos anys els idearis de l'estratègia estan a punt d'aconseguir el seu objectiu, i hauran normalitzat la presència sovintejada del futur rei d'Espanya en les sempre complicades terres gironines més aviat del que ells mateixos devien pensar. L'embolcall, és clar, ha estat sensacional. Una fundació que porta a la ciutat figures de reconegut prestigi internacional i que premia joves emprenedors en temps de crisi. Qui s'hi pot oposar, a tan lloable iniciativa? Qui pot estar en contra de premiar l'emprenedoria? Qui pot estar en contra d'incentivar els joves perquè trobin fórmules de futur que ens facin veure la llum del final del túnel? Ahir, com ha passat en cada edició del Fòrum Impulsa, era impossible aplaudir el discurs de clausura sense estar aplaudint, alhora, el futur monarca. Bàsicament perquè el feia ell. Excel·lent estratègia, hi insisteixo. Veure republicans declarats aplaudint fervorosament el príncep quan entregava els premis feia certa gràcia. Com la feia veure el reguitzell d'autoritats –el protocol hi obliga– retent-los homenatge. Tots contents. La CUP, perquè van impedir l'entrada a dos regidors; els empresaris, perquè van poder tocar cuixa, i els prínceps, perquè ja veuen que ho tenen tot guanyat. Missió complerta. Els estrategues poden dormir tranquils.