A aquest tal Eduardo Torres-Dulce, que és el fiscal general de l'Estat, no se li pot negar que parla clar. Dilluns en unes jornades a Aranjuez, que és on es diuen aquestes coses, Torres-Dulce va considerar “un error” que l'Estat hagués cedit la gestió de l'ordre material i del personal a les autonomies i va demanar “que els territoris tornin les competències al govern espanyol”. I per si no n'hi havia prou va concloure: “Un estat en què no hi ha un nucli important en justícia, sanitat i educació, difícilment pot continuar.” Les declaracions de Torres-Dulce poden semblar una febrada d'estiu, però no s'enganyin, són el fidel reflex del que pensen molts d'aquells que controlen –i que no han deixat de controlar mai– les estructures de l'Estat i que ara estan immersos en una campanya recentralitzadora que m'atreviria a dir que des del 23-F no havia tingut tanta intensitat. Torres-Dulce no parla de justícia sinó que fa política, que és el que ha estat fent darrerament tot el poder judicial de l'Estat en algunes sentències. L'Espanya carrinclona, recentralitzadora, basada en la unitat “por la gracia de Dios”, és més viva que mai. I Rajoy, en comptes de picar la cresta a Torres-Dulce, de destituir-lo o de contradir-lo públicament, que és el que hauria de fer, calla. I quien calla otorga, que diuen a Madrid. A la majoria de mitjans de comunicació les declaracions d'aquest Eduardo Manos-Tijeras de les autonomies s'han presentat com una anècdota. No s'enganyin, no ho és. Torres-Dulce diu en veu alta el que pensen una gran majoria d'espanyols i per això ningú a Madrid li demanarà mai la dimissió.