Dimecres, 22 de maig del 2013

Tancar la finestra Tancar
Opinió
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font [D]
Comentaris 1 comentari Enviar un comentari
la columna

El majordom epifànic

Fa dies que no tenim notícies del majordom de Benet XVI. Que no tinguem notícies, en la meva opinió, és una bona notícia. En la meva i en la dels francesos, que són els més afectes a aquesta fita. No es pot negar que la malifeta del majordom del Papa, si se'n fa una lectura correcta, té una innegable virtut: demostra la fragilitat del sistema de govern de l'Església. L'acumulació de poder en una sola persona fa més vulnerable la persona. Deixant a banda que, en el cas de l'Església, la figura papal desdibuixa completament l'Església com a tal. I en determinats casos, com en el dels abusos, la paralitza. No podem oblidar que, en virtut del “secret pontifici”, el mal que es volia eradicar es va multiplicar. L'error d'un (o de dos, Wojtyla i Ratzinger) es convertí automàticament en l'error de tots. Amb això sol n'hi hauria prou per reconsiderar si, anul·lant el poder de decisió de les conferències episcopals, lluny d'enfortir l'Església, no l'hem debilitat. Diria que sí. Ens posem en les mans del Papa, com si això fos la màxima garantia, i no n'és cap, ja que no sabem en quines mans està el Papa. La parafernàlia que l'acompanya el fa inaccessible i alhora vulnerable. El cas del majordom ho demostra. Però, en lloc de reflexionar-hi, hem preferit carregar-li els neulers i tancar els ulls al que de debò interessa: la fragilitat del govern de l'Església. La contradicció no pot ser més gran, atès que l'Església d'avui és essencialment ultramuntana. “Sense Papa no hi ha Església, sense Església no hi ha cristianisme, i sense cristianisme no hi ha societat.” De Maistre i Lammartine cantant a duo l'ària del “Maximus Pontifex”. És una pena que, en aquesta representació, se'ns oculti el personatge del majordom, que movent el cap va dient “no n'hi ha per tant”. L'integrisme imperant sembla qui sap què, i en realitat no és altra cosa que afany de poder. A més ànsia de poder, més corrupció. El desfici per la successió del Papa és una clara demostració de la debilitat dels homes forts de l'Església. Tots a remolc del Papa, i el Papa a mercè dels qui l'envolten. Malgrat que fomentar la lleialtat al Papa és avui la tasca principal de la jerarquia, no menys que del propi Papa i dels seus col·laboradors. Entre els quals, el majordom epifànic.

Darrera actualització ( Dissabte, 7 de juliol del 2012 02:00 )
Publicat a

DESA LA NOTÍCIA A:

Desar-la al meu compte Seguir la notícia
Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.
Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Xavier Serra Besalú (Girona)

No em resulta que el Papa tingui més afany de poder que el que manifesta vostè, mossèn Reixach, envers al Papa i les seves accions. A mi el que diu i fa, m'ajuda. Provo de ser fidel al seu servei, el de Papa... clar! no al dels heterodoxos.


Em temo que aquest majordom és un pobre home. I, a més, sembla infidel, gens heroic. No el lloi, que se li veu massa el plomell. Un home de Déu, com deu voler ser vostè, resaria pel Papa i per la situació creada, no li sembla?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Nacional la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Creieu que José Maria Aznar tornarà a optar a la presidència espanyola?
Creieu que José Maria Aznar tornarà a optar a la presidència espanyola?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter