Auditoris de l'Arcadi

Dijous a Llagostera, convidat per l'entitat local Joves per la Terra, l'Arcadi Oliveras va presentar el seu llibre Diguem prou! en una sala que era plena com en les millors ocasions. Fa vuit o nou anys, la seva presència al mateix local a penes va convocar una quinzena d'activistes irreductibles. Que ha canviat des d'aleshores? L'Arcadi manté el seu aspecte entranyable, el seu to didàctic i la seva extraordinària traça de conferenciant. Continua emetent un discurs crític, contundent, atapeït de noms i connexions escandaloses i de dades que dosifica per captar l'interès de l'auditori. Atrapats en el fil dels seus arguments, descobrint les complexitats geomètriques d'una realitat que quasi sempre ens presenten des de la mateixa cara, s'experimenta alguna cosa similar a un esclat de lucidesa i, aleshores, tot sembla que té sentit i tot sembla encaixar. Per a la nostra desgràcia, és clar, perquè ja saben que la meticulosa i documentada revelació d'immoralitats, iniquitats i abusos que desgrana, serveix per impugnar aquest model de societat, per denunciar el sistema i desemmascarar les seves múltiples perversions.

L'Arcadi en el llibre i les xerrades ens parla de les malalties del capitalisme, les raons de la crisi, o les diverses crisis, com diu ell. Ens parla d'una estafa colossal, d'especulacions insaciables, d'un frau fiscal enorme, dels sacrificis col·lectius per salvar els que, justament, n'han estat els responsables. Esmenta noms com ara Goldman Sachs, i com el Santander, i com La Caixa, que apareixen contínuament en una i altra banda d'un joc de portes giratòries que uneix el poder polític amb l'econòmic i segresta la voluntat popular. Fa molts anys que recorre locals com el que dijous va omplir a Llagostera, que parla dels silencis còmplices dels grans mitjans de comunicació, de la necessitat de conrear treballosament l'esperit crític, de perseguir la veritable informació i esporgar el soroll ambiental i l'allau de continguts irrellevants que ens subministren d'allò que és essencial. Bona part de la seva vida l'ha dedicada a aquesta pedagogia política que ell considera imprescindible per transformar el món. Fa uns anys ho feia davant de quatre activistes, ara, una de les seves conferències penjada a internet ha tingut més d'un milió de visites. Però la transformació dels seus auditoris no es deu només a les possibilitats i l'agilitat dels nous canals o a la seva presència als mitjans de comunicació. L'aire dels temps ens ha portat altres canvis. S'ha ampliat la nòmina de víctimes i el sistema, no únicament l'economia sinó la mateixa democràcia, ha exhibit tantes i tant escandaloses obscenitats que, fins i tot les ànimes més pesades, comencen a elevar-se d'indignació. Fa anys que l'Arcadi és un referent ètic en alguns ambients, ara ho és en auditoris cada dia més amplis i més diversos perquè les preguntes creixen i ell ens dóna respostes que altres o callen, o no volen veure.