Primer fòrum de Balsareny
El bisbe, commogut per la misèria i la marginalitat dels habitants de São Félix do Araguaia, va renunciar a la mitra, el bàcul i l'anell
Heus ací una bona notícia, una alenada d'aire fresc en plena canícula: Balsareny, el poble natal del bisbe Pere Casaldàliga, ja té pràcticament enllestit el seu primer fòrum, el fòrum Balsareny, dedicat al cinquantè aniversari de la inauguració del Concili i a les causes del bisbe Pere, la persona que més i millor ha encarnat l'esperit i la lletra del Concili.
Nascut a Balsareny el 16 de febrer de 1928, avui el bisbe Pere ja compta 84 anys. Les últimes notícies diuen que la seva salut declina sensiblement. Raó de més per parlar de les seves causes, la seva herència, que reclama hereus voluntaris. Afortunadament no en manquen. Però cal estar-ne segurs. Perquè una cosa és sentir admiració pel bisbe Pere i l'altra, tenir successors. Ell va fer seva l'herència conciliar, i aquesta té molts detractors. Felicitats, doncs, al poble de Balsareny i als principals organitzadors del fòrum.
Des del mateix dia de la seva consagració episcopal, Pere Casaldàliga ja va deixar clar que assumia la causa dels pobres i la lluita pels seus drets. La cerimònia va tenir lloc a l'aire lliure. A la vora del riu Araguaia. L'acompanyaren alguns bisbes, entre els quals Tomás Balduino, de Goiás. Oficià la celebració l'arquebisbe de Goiánia. El reportatge gràfic donà la volta al món. Pere Casaldàliga, profundament commogut per la misèria i la marginalitat dels habitants de São Félix do Araguaia, la seva prelatura, va renunciar a la mitra, el bàcul i l'anell. Ell mateix ho expressà poèticament en la invitació recordatori de la cerimònia: “La meva mitra serà un barret de palla; el meu bàcul, l'Evangeli, i l'anell, la meva fidelitat al Déu alliberador i la fidelitat al poble d'aquesta terra, que m'ha sigut encomanat.”
Els habitants, quan ell hi arribà, no passaven de 600. El territori, en canvi, abraçava una àrea de 150.000 km². Terra ignorada, selva amazònica, propietat dels grans latifundistes. Mentre que els indígenes estaven mancats de tot. La misèria era impactant. Les condicions de vida, infrahumanes. Cap assistència bàsica, fam crònica, malalties a dojo, un únic hospital, amb metge intermitent, analfabetisme general, explotació i violència. Quan ell hi arribà, no hi havia ni una sola carretera asfaltada.
Des del primer moment, el bisbe Pere es va fer pobre entre els pobres. Per tal de veure el món des de la seva òptica. Sempre ha viscut amb una modèstia extraordinària. Quan complí 70 anys, els amics li regalaren la primera nevera. Estem parlant de l'Araguaia, al nord-est de l'Estat de Mato Grosso, on la calor és estressant. I on només un home com Pere, un sant, podia superar les dificultats extremes que hagué de superar. Des de la primera carta pastoral (10 d'octubre del 1971), Pere Casaldàliga, l'últim de la fila, el nou arribat, posà el dit a la nafra: el conflicte amb els latifundistes, la marginació social dels indígenes, la defensa evangèlica dels seus drets. Els bisbes brasilers no trigaren a reaccionar. Pere expressava el que ells no havien gosat ni formular. Per por de la dictadura militar. La mateixa que intentà expulsar el bisbe Pere cinc vegades consecutives. Fou debades.
No hi ha home més fort que el que se sap feble i, per això mateix, confia en Déu. I aquí el tenim. Caminant cap al final. Però content. I encara més si pot comptar amb defensors de les seves causes, avui mundialment reconegudes. La gràcia del fòrum rau, precisament, a commemorar la inauguració del Concili juntament amb el treball realitzat per un dels fills més representatius de l'Esperit que guià Joan XXIII a convocar el Concili.
En el fòrum es passarà un vídeo de la nit de les torxes enceses, en el transcurs de la qual Joan XXIII improvisà aquella meravella de discurs, conegut com el “discurs de la lluna”. Era nit de lluna plena i l'Església, plena a vessar de la gràcia divina. Hi haurà un missatge de monsenyor Capovilla, el secretari fidel de Joan XXIII. I un missatge final del bisbe Pere, seguit d'un recital dels seus poemes. Hi participaran persones tan ben documentades i properes com Hilari Raguer, monjo de Montserrat, i Ramon M. Nogués, escolapi i biòleg, per no citar tots els que, el 13 i 14 d'octubre, intervindran en el 1r Fòrum de Balsareny, a major glòria de Joan XXIII i del bisbe Casaldàliga, dos gegants que no han volgut cap altra glòria que no sigui la fidelitat a l'Evangeli, l'únic que ens pot alliberar de la injustícia estructural que ens esclavitza a tots. A uns més que als altres.
